VIATGE A ÍTACA.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinadesque entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítacat’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Aquest poema tracta sobre la vida. Quan l'escoltes per primera vegada no l'entens, pareix que, simplement, parla de fer un viatge a una illa grega, però després d'haver-lo llegit una altra vegada m'he adonat que parla sobre el fet que hem de seguir el nostre destí, les nostres fites. La veritat és que quan l'entens el poema és molt millor.
Aquí vos deix un enllaç on hi trobareu la canço d'en Lluis Llach, la cançó es diu viatge cap a Ítaca. L'he triat perquè això era el seu darrer concert i està tot ple d'emocions, tant per en Lluis com per al seu públic.
http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc
BIOGRAFIA LLUIS LLACH: Lluis Llach i Grande (Girona,7 de maig 1948) és un músic i cantautor que va pertànyer al grup de setze jutges i es pot considerar com un capdavanters de la Nova Cançó. Com artista, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual, de tres generacions.Viatge a Ítaca
El seu treball de l'any 1975, Viatge a Ítaca, basat en textos de Kavafis, es converteix en el seu disc més venut fins aleshores amb 150.000 còpies. Amb aquest disc inicia la col·laboració en els arranjaments de Manel Camp i amb el bateria Santi Arisa, ambdós manresans i antics components de Fussion. La seva presentació es feu el 7 de maig al Palau de la Música i a les vint-i-quatre hores de posar-se les entrades a la venda ja s'havien exhaurit. El dilluns 12 de maig, el cantant va ser conduït per la policia des de l'hotel on s'allotjava aquells dies, amb motiu dels seus recitals al Palau, fins a la Jefatura Superior, on va haver de declarar i no va sortir fins a dues hores més tard. L'interrogatori es va centrar en el primer recital quan el cantant, que tenia prohibit fer cap repetició de les seves cançons, després que el públic aplaudís durant més de vint minuts, va tornar a sortir per dir que no en podia cantar cap més.[7] L'esdeveniment previst en principi per sis actuacions, finalitzà a la cinquena, quan se li prohibeix un bis, se'l deté i se'l porta a la Comandancia Superior de Policia. Mentre, el públic va abandonar el Palau cantant a cor L'Estaca. Se li prohibeix seguir amb els recitals, se li imposa una multa de 100.000 pessetes, i durant més de vuit mesos van ser prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol. L'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, ho justifica per les reiterades infracciones al reglamento de espectáculos, que prohíbe terminantemente que los artistas se dirijan al público y establezcan diálogo con él, caso que el señor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislación vigente. Mentre persisteixen les prohibicions a l'interior (més de 75),[8] Llach es torna a refugiar a l'estranger. El mes d'agost actua a Londres, una altra vegada a l'Olympia, a Veneçuela, i el Théatre de la Ville de París li ofereix un contracte per actuar durant quinze dies. Tot París és ple de pòsters amb la imatge de Llach. Coincidint amb aquestes actuacions, mor Franco. Canta a la TV francesa al costat del mític Georges Brassens en un programa de cap d'any a Avinyó i de gran audiència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario