Ahir va arribar el gran dia! A la fi va vanir na Carolina Ibac. La veritat es que va estar molt bé... més o menys tenia una imatge així d'ella. Vàrem tenir una expèriencia molt guapa, perque abans de barenar li vam presentar el powerpoint que li varem fer amb conjunt de la nostre classe, i vaig sentir un parell de comentaris " ai tenc la pell de gallina" hehehe si en un moment de la presentació a mi també s'hen va possar la pell de gallina...
Li vam regalar un poema dedicat per a ella, i sí li va agredar molt... Li varem regalar de una manera molt original. En una fulla amb blanc, na Mari Tere va fer un dibuix molt guapo que tractava o tenia que veure amb el poema, la veritat es que va quedar bastant bé o a mi em va agredar molt.
Per acabar el dia hens varem reunir tots a la biblioteca, i varem tenir el luxe que na Carolina Ibac ens lletgis uns dels seus poemes... Que emocionant!! IMPRESIONANT. A mi la pell de gallina s'hen va possar disparada!!
Hem vull despedir de aquest any tan ple de emocions. Ha estat la millor classe que he pogut tenir. Abans. Fa un any, per anar a l'istitut em feia molta versa i aquest any hi anava amb ganes de saber que feriem... No diven que tot lo bó s'acaba? idó aixó ja s'ha acabat... JA HENS EM DESPERTAT DEL NOSTRE SOMNI TURQUESA, i tot aixó m'ha deixat un molt bon gust de boca!!
lunes, 14 de junio de 2010
lunes, 7 de junio de 2010
Les vistes de la biblioteca.
Estam situats a l' IES de Campos, a la part de dalt. D' aquí podem gaudir d'unes bones vistes al camp.
Al fons, allà on arriben els meus ulls, podem veure unes muntanyes que es diuen Montision, Cura i Randa. Allà, a Montision, podem observar una cantera de grava, a Randa podem veure un espècia de "chupachus" de color blau i a Cura podem veure que quasi tot és un pinar.
Davant de totes aquestes muntanyes tenim un parell de fàbriques, de colors molts apagats com el gris, verd fort i el color més viu es el vermell que és el SIP del poble de Campos. Al costat d'aquestes fàbriques tenim el camp de futbol, nou, amb un camp de gespa, tot seguit podem seguir un caminet, que tot el seu voltant és herba seca, aquest camí ens duu cap a l'IES, que els alumnes de 4t ESO se'n van al pavelló a fer educació física.
El pati de l'IES està envoltat d'arbres ben joves i fràgils com un xisclet, tots estan ben verds, alguns amb un parell de fulles seques. En el mig del pati podem guadir de una "cancha de futbol" i tot seguit de la "cancha de futol" està la "cancha de bàsquet". A la dreta del pati podem observar una seria de bancs de color verd que són molt simples, a l'últim banc de pati, tenim a na Lourdes menjant un entrepà, ella es la dona de la neteja. Un poc més lluny tenim el bany dels nins amb una porta ben grossa de vidre igual com els de les nines, però el de les nines està més enrera, entre els dos banys hi ha una separació de dues aules.
Darrera de la pista de bàsquet hi ha un parell d'arbres també ben joves i, a darrera dels arbres, hi ha una costa inclinada i llarga de ciment, la seva barana és negre i aspre. Aquesta costa ens condueix cap on estic jo. Al darrera meu hi ha un paret i si ens acostam al vidre que hi ha, podem observar la biblioteca.
AMOR EN LA BIBLIOTECA
Amor en la biblioteca
Liliana Cinetto (traducció M. Dolores Insa)
Conten que conten que hi havia
una vegada una princesa
que vivia en un estant
d’una vella biblioteca.
Sa casa era un conte de fades,
que quasi ningú no llegia,
estava entre un diccionari
i un llibre de poesia.
Solament alguns xiquets
n’acariciaven les pàgines
i visitaven de vegades
el seu palau de paraules.
Des de la torre més alta,
sospirava la princesa.
Llàgrimes de tinta negra
lletrejaven la seua tristesa.
És que ella estava avorrida
de viure la mateixa història
que de tant repetirse
es sabia de memòria:
una bruixa l’encisava
per envejar la seua bellesa
i el príncep la salvava
per a casar-se amb ella.
Conten que conten que un dia,
just a l’últim estant
al que no havia vist abans.
En obrir-lo amb suavitat
de les seues fulles groguenques
va eixir un capità pirata
que estava en aquesta novel·la.
Aguaitada entre les pàgines
la princesa el mirava.
Ell dibuixà un somriure
tan sols per saludar-la.
I taral·lejà la cançó
que el mar li canta a la lluna
i li regalà un collar
fet d’algues i d’escuma.
Assegut sobre un rengló
el pirata, cada nit,
l’esperava en un cantó
del capítol catorze.
I la princesa muntava
una escala de síl·labes
per trobar-se el pirata
en l’última represa.
Així es quedaven tot plegats
fins que traspuntava el sol,
escoltant el murmuri tebi
del mar, en un caragol.
Conten que conten que al maig
el i deixaren en els seus llibres
moltes pàgines buides.
Els personatges del llibre
ofesos protestaven
“Les princeses dels contes
no se’n van amb els pirates”.
Però ells ja estaven lluny,
molt lluny, en alta mar
i escrivien una altra història
conjugant el verb estimar.
El pirata i la princesa
aferrada al seu braç d’acer
naveguen per set mar
en un vaixell de paper.
La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.
Liliana Cinetto (traducció M. Dolores Insa)
Conten que conten que hi havia
una vegada una princesa
que vivia en un estant
d’una vella biblioteca.
Sa casa era un conte de fades,
que quasi ningú no llegia,
estava entre un diccionari
i un llibre de poesia.
Solament alguns xiquets
n’acariciaven les pàgines
i visitaven de vegades
el seu palau de paraules.
Des de la torre més alta,
sospirava la princesa.
Llàgrimes de tinta negra
lletrejaven la seua tristesa.
És que ella estava avorrida
de viure la mateixa història
que de tant repetirse
es sabia de memòria:
una bruixa l’encisava
per envejar la seua bellesa
i el príncep la salvava
per a casar-se amb ella.
Conten que conten que un dia,
just a l’últim estant
al que no havia vist abans.
En obrir-lo amb suavitat
de les seues fulles groguenques
va eixir un capità pirata
que estava en aquesta novel·la.
Aguaitada entre les pàgines
la princesa el mirava.
Ell dibuixà un somriure
tan sols per saludar-la.
I taral·lejà la cançó
que el mar li canta a la lluna
i li regalà un collar
fet d’algues i d’escuma.
Assegut sobre un rengló
el pirata, cada nit,
l’esperava en un cantó
del capítol catorze.
I la princesa muntava
una escala de síl·labes
per trobar-se el pirata
en l’última represa.
Així es quedaven tot plegats
fins que traspuntava el sol,
escoltant el murmuri tebi
del mar, en un caragol.
Conten que conten que al maig
el i deixaren en els seus llibres
moltes pàgines buides.
Els personatges del llibre
ofesos protestaven
“Les princeses dels contes
no se’n van amb els pirates”.
Però ells ja estaven lluny,
molt lluny, en alta mar
i escrivien una altra història
conjugant el verb estimar.
El pirata i la princesa
aferrada al seu braç d’acer
naveguen per set mar
en un vaixell de paper.
La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.
ACTIVIDADES
1.Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
La verdad es que está muy bien el poema, la forma de explicar la diferencia entre los hombres y los animales.Los animales se comunican pero siempre actuan por instinto. El poder aplicar la lógica y la razón nos distingue de los animales.
2.Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
2.Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
Gloria nació en Lavapiés, en la época un modesto barrio del Madrid antiguo.Empezó a escribir versos a los catorce años, a los quince los leía en Radio España de Madrid y a los diecisiete dio forma a su primer libro de poemas, Isla ignorada, que sería publicado en 1950.La Guerra Civil dejó una profunda huella en ella.Como secuela de su experiencia bélica, la obra de Gloria Fuertes se caracteriza por la ironía con la que trata cuestiones tan universales como el amor, el dolor, la muerte o la soledad.
EL POEMA EN PROSA
Conten que conten que hi haviauna vegada una princesaque vivia en un estantd’una vella biblioteca.Sa casa era un conte de fades,que quasi ningú no llegia,estava entre un diccionarii un llibre de poesia.Solament alguns xiquetsn’acariciaven les pàginesi visitaven de vegadesel seu palau de paraules.Des de la torre més alta,sospirava la princesa.Llàgrimes de tinta negralletrejaven la seua tristesa.És que ella estava avorridade viure la mateixa històriaque de tant repetirsees sabia de memòria:una bruixa l’encisavaper envejar la seua bellesai el príncep la salvavaper a casar-se amb ella.Conten que conten que un dia,just a l’últim estantalgú trobà un altre llibreque no havia vist abans.En obrir-lo amb suavitatde les seues fulles groguenquesva eixir un capità pirataque estava en aquesta novel·la.Aguaitada entre les pàginesla princesa el mirava.Ell dibuixà un somriuretan sols per saludar-la.I taral·lejà la cançóque el mar li canta a la llunai li regalà un collarfet d’algues i d’escuma.Assegut sobre un renglóel pirata, cada nit,l’esperava en un cantódel capítol catorze.I la princesa muntavauna escala de síl·labesper trobar-se el pirataen l’última represa.Així es quedaven tot plegatsfins que traspuntava el sol,escoltant el murmuri tebidel mar, en un caragol.Conten que conten que al maigels dos se n’anaren un diai deixaren en els seus llibresmoltes pàgines buides.Els personatges del llibreofesos protestaven“Les princeses dels contesno se’n van amb els pirates”.Però ells ja estaven lluny,molt lluny, en alta mari escrivien una altra històriaconjugant el verb estimar.El pirata i la princesaaferrada al seu braç d’acernaveguen per set maren un vaixell de paper.
La poesia desde la meva vista
2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu?
Crec que influeix bastant, perque jo desde que Antònia m'ha introduït en aquest món de la poesia veig les coses diferents. Sí, la veritat es que enflueix
bastant en la educació.
2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?
Et fa veure les coses diferents. En molts de poemes t'ajuda a desenvolupar l'empatia per que, la majoría de poetes expressen els seus sentiments mitjançant la poesia.
2.3. Caldria donar-li més importància als instituts?
Sí, però hi ha moltes de maneres de veure la poesia. Trop que la manera que tendrien que veure la poesia seria de la manera que els meus companys i jo la hem vista. De la manera tradicional estic encontra, bé no es podria dir estar en contra no m'agrada gens separar en sil·labes, i així torp que pers molt l'interes dels poemes.
2.4. Què es pot aprendre amb la poesia?
Es pot arribar a prendre molt de la poesia... Jo mateixa he aprés cosetes, peró enves de aprendre coses m'han fet reflexionar coses...
Crec que influeix bastant, perque jo desde que Antònia m'ha introduït en aquest món de la poesia veig les coses diferents. Sí, la veritat es que enflueix
bastant en la educació.2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?
Et fa veure les coses diferents. En molts de poemes t'ajuda a desenvolupar l'empatia per que, la majoría de poetes expressen els seus sentiments mitjançant la poesia.
2.3. Caldria donar-li més importància als instituts?
Sí, però hi ha moltes de maneres de veure la poesia. Trop que la manera que tendrien que veure la poesia seria de la manera que els meus companys i jo la hem vista. De la manera tradicional estic encontra, bé no es podria dir estar en contra no m'agrada gens separar en sil·labes, i així torp que pers molt l'interes dels poemes.
2.4. Què es pot aprendre amb la poesia?
Es pot arribar a prendre molt de la poesia... Jo mateixa he aprés cosetes, peró enves de aprendre coses m'han fet reflexionar coses...
jueves, 3 de junio de 2010
Animals que m'agraden
Nom comú: Pitó Reial o Pitó Bola
Nom científic: Python Regius Família: Boidae
Subfamília: Pythonidae
Hàbitat: El càlid i tòrrid tròpic, província de l'est d'Àfrica.
Descripció: El seu caràcter és especialment dòcil, i la seva aparença és realment bonica. És una de les pitons més inofensives i menys agressives que es coneixen, el que fa que pugui ser manipulada amb facilitat (NO TOTES).
Colors: El seu cos es caracteritza per oferir atractius patrons de tons negre, crema, groc i blanc. La part superior del cap és de color xocolata, limitada a cada costat per una ratlla de color clar que va del musell al coll. La part inferior és de co
lor blanc ivori, podent tenir o no, taques més fosques. Es coneixen actualment 62 variacions genètiques (morfs). Entre els que destaquen: albí, piedball, spider, leucistic, Lavender, pastís, caramels, etc.
Tamany: En néixer mesuren entre 22 i 31 centímetres i en la seva maduresa arriben a assolir metre i mig de llarg aproximadament. Un exemplar gran té entre 10 i 15 cm. de diàmetre en la línia més gruixuda l'cos (al voltant del centre de la seva longitud total)
UN POEMA SOBRE LES SERPS
SERP
Perquè m’atrapis
m’he amagat sota raigs de llum;
reconeixeràs del somriure
furtat a un trapella serpentí,
esglai fingit i mentidera sorpresa
de qui vol sentir-se descobert.
Per si no tens prou valor
vesteixo, entre retalls de carn,
ulls metzinosos d’escurçó
provocant-me plaer
a cada abraçada seminal
de prostitució amb solitud.
En tant, et veig presta encara,
expectant l’esquitx de gelosia.
m’he amagat sota raigs de llum;
reconeixeràs del somriure
furtat a un trapella serpentí,
esglai fingit i mentidera sorpresa
de qui vol sentir-se descobert.
Per si no tens prou valor
vesteixo, entre retalls de carn,
ulls metzinosos d’escurçó
provocant-me plaer
a cada abraçada seminal
de prostitució amb solitud.
En tant, et veig presta encara,
expectant l’esquitx de gelosia.
FIESTA EN EL MAR
fiesta en el fondo del mar
También hay fiesta en el fondo del mar. Música y baile, poesía y ritmo, para celebrar que una estrella se ha sumergido, dejando el firmamento sin permiso, para conocer el universo marino. ¿Qué música les acompañará? Será una rumba? Será de jazz? Será un fandango ... un rock o un vals? ¿Qué os imaginaros vosotros?
En este poema yo le pondria a Bob Esponja un poquito de fandango, porqué con esta falda que lleva y con la guitarra está perparado para bailar un fandango.
Fiesta en el mar
También hay fiesta en el fondo del mar. Música y baile, poesía y ritmo, para celebrar que una estrella se ha sumergido, dejando el firmamento sin permiso, para conocer el universo marino. ¿Qué música les acompañará? Será una rumba? Será de jazz? Será un fandango ... un rock o un vals? ¿Qué os imaginaros vosotros?
En este poema yo le pondria a Bob Esponja un poquito de fandango, porqué con esta falda que lleva y con la guitarra está perparado para bailar un fandango.
Fiesta en el mar(Andrés Díaz Marrero)
Suenan caracolas
flautas de coral.
Tocan los tambores,
pulpo y calamar.
Baila que te baila
en suave compás
hay una estrellita
que brilla en el mar.
Mueve su ancha en agua
de blanco cancán
y a todos con vida
con ella a bailar.
Se fugó del cielo
en noche de San Juan
sin que se enterará
don Sol, su papá.
Pues, cuando se entere,
¡ya ustedes verán!
que en la madrugada
la vendrá a buscar.
Un tastet dels poemes de Rosa Leveroni
Un poema de Rosa Leveroni. La veritat és que és un poc complicat d'entendre... Dins de tot això no es guapo es hermós, romàntic. M'ha agradat bastant.
Quina nit més clara, amor!
Podem fer pesca d'estrelles
que ens deixaran a les mans
lluïssor d'escates verdes.
Quina nit més bella, amor!
Amb perfum de lluna tendra,
navegarem pel perfum
que tindrà regust de menta.
*
He fet volar l'estel,
ben alt, del meu anhel,
i no l'has vist. *
S'encanten uns núvols fins
en el repòs del migdia.
Tremola el vol de coloms
damunt la mar adormida.
Ve de lluny una cançó
que s'atura, enyoradissa.
Sospira suau el vent
besant una vela pia...
És el teu encís tan bell
en aquesta pau marina,
Primavera.... Quin enyor
d'aquell amor que tenia!...
*
Si em prenies un sospir
un altre te'n seguiria;
després vindria el tercer,
després ja em descomptaria...
No vull mai més que el dolor
pugui fer-me companyia.
Si em prenies un sospir
potser ja t'estimaria!...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)