El reflejo de la letra

Nos encontramos delante de un poema de Ana Kupfer, la autora, en este poema, nos transmite que necessita que la escuchen, ella se esconde dentro de la literatura porque no la escuchan.


El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino.
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.

A todo el mundo o a la mayoría de gente le gusta que la escuchen, o hablar. Creo que puede llegar a subirte bastante la autoestima si te escuchan cuando necessitas hablar con alguien.

Poema dedicat a na Monika "Timiditat"

Com a darrer el poema de na Carolina Ibac dedicat a na Monika, la veritat és que la reflecteix bastant bé dins el centre, a mi m'han dit que fora del centre parla molt, però molt...Monika, no has de ser tímida amb nosaltres d'acord? Na Monika, pel que la conec, em cau bastant bé, però m'agradaria que no fos així amb mi, encara que ara ja em fa més cas!

(Poema dedicat a la Mònica Frývaldová)

La deessa del tim
no és més que la timidesa,
el fugir del centre d’atenció,
el veure el món des de la perifèria.
Les vergonyes són senyores
que s’amaguen sota l’estora
atès què guarden amb molt de caliu
tot allò que es mou per dins, ben viu.
Sóc silenciosa i sibil•lina,
enigmàtica i quasi divina,
regalant sons d’ocarina,
a cada mim, a cada vida.
La meva veu s’escolta per dins.
Millora amb el temps,
com els bons vins.
Breu i temorosa,
al començament.
Clara i amb força,
sempre transparent.
I esclata, amb les rialles,
quan són moltes, les passes.
A treure d’alba.
és quan reneixo,
ja innata.
I és quan em mostro,
amb una besada.
I un camí, en el bosc,
et duu cap a mi.
I de nit,
Arribes a les palpentes
i amb mi, ensopegues.
Els meus ulls són les teves mans.
Et guio per poder arribar.
Allà, on t’espero
Allà, on et trobo a faltar.
Tinc reserves.
Totes teves.
Són elles
Qui t’esperen.

La timiditat és només una prova
per a que traspassis les esferes
I facis un màgic descobriment:
-la meva ànima i ment-

Dites populars i refranys del sol

Any de sol, any d'alegria
(quan fa sol la gent té ganes de sortir a fer una volta, i per això dóna alegria)

De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
(Se sol plantar el blat per octubre i maig)

Pel Juny, molt sol i molta son
(Trob que diu això de la son perquè la gent que estudia en aquesta temporada ja comença a voler deixar els horaris)

Pel juliol, pobres dels que estan al sol
(Aquesta frase m'agrada, perquè els picapedrers al juliol només fan que queixar-se del sol, i estar ben negres)

Quan plou i fa sol, passeja el caragol
( de sempre he sentit aquest acudit, des de petita.)

Sol i aigua, temps de Març
( per Març sempre sol ploure i sol fer bastant de sol)

Sol matiner no dura dia sencer
(Si vos heu fixat, als matins quan surt el sol, no sol durar tot el dia)

Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
(Crec que diuen això perque a l'Abril no estam a l'estiu, i per un poc de sol que faci la gent ja té calor.)

El sol de juny estalvia llum
(pel Juny hi ha més hores de sol i per això podem tenir la llum apagada i estalviam diners)

Un poema de na Carolina Ibac per a mi.

Bé aquí està el meu poema... M'ha agredat molt, moltes gràcies Carolina, trop que has acertat molt amb la meva manera de èsser. Molt guapo!

Mirada bruna aturada

(Poema dedicat a la Míriam)

Mirada bruna aturada,
que guaita les onades.
Des de la distància,
contempla amb ànsia.

Es despulla de la superfície.
S’endinsa en la mar blava,
amb valentia, sense recança,
amb alegria i entusiasme.

Neda, sense por.
Riu, entre braça i braça.
-és un món-
Balla, a cada ventada.

La tempesta arriba
I amb ella, la ira.
Sonen els trons
i les malediccions.

Els onatges s’esveren.
El vent bufa ben fort.
El cel no espera.
La llum se’n fot.

Moments espontanis
que empolsinen vigor
no hi ha qui la calli
quan té la raó.

És ella, de mena.
És ella, ben tendra.
És ella, sempre.
És ella, eterna.
Carolina Ibac

Poema dedicat a na Lupe

Poema dedicat a na Lupe, quan el llegia em venia la seva imatge al cap... Fet per na Carolina Ibac

A coll i ment

(Dedicat a la Lupe Romero Bustos)

S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.

Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.

No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.

La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.

El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:

[A.. COLL... I... MENT]

Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-

Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.
Carolina Ibac

Poema dedicat a n'en Jaume.

El poema per en Jaume... Sí, sí. Molt bé, el poema és igual que la personalitat d'en Jaume... M'ha agradat bastant. En Jaume és una persona que sempre et fa riure, estiguis com estiguis. Un poema fet per na Carolina Ibac.

És el teu torn

(Poema dedicat a en Jaume Oliver Vidal)

Rius de gent.
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.

Paraules escalfades,
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.

És el teu torn!
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.

La tempesta de les idees
ens durà la teva essència:

Extro___vertit
Di___vertit

Vesteixes alegria cada dia,
tot despullant-te a la vida.

Ets tossut, ets caparrut.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.

És el teu torn!
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.

El teu torn… també és nostre.

Carolina Ibac

Poema dedicat per a en Mauricio!

Ja tenim un altre poema de na Carolina Ibac, aquesta vegada li ha dedicat a n'en Mauricio. La veritat és que m'ha agradat bastant, i reflecteix molt bé el meu company.

Perfecció somniada

(Poema dedicat a en Mauricio Costa)

Porto la motxilla a l’esquena.
Plena d’alegries i de penes.
Les enyorances es troben al fons.
Les esperances, a dalt de tot.

Cerco la perfecció arreu.
Les limitacions són obstacles
que fan pagar sempre un preu.

I el pago de bon gust,
doncs veig l’aire molt pur,
rere tot aquest fum.

Les notes musicals
rodegen cada instant.
M’ajuden a tirar endavant,
amb totes les responsabilitats.

He deixat enrere la infantesa.
Conec d’a prop la maduresa.
La bogeria em fa somniar.
I al llevar-me,
es torna perfecta,
sempre.

∞ ∞ ∞

i n f i N I T a
i
e t e r n a

∞ ∞ ∞

Els riscos es cobren conseqüències.
El pensament m’ajuda a ordenar,
tot caminant, per sota les estrelles .
Són elles les que m’enlluernen.

El silenci del meu cor us escolta,
bategant.

Carolina Ibac

TOT AQUEST ANY PER A MI HA ESTAT...

Aquest any per a mi ha estat molt especial perquè hem viscut moltes experiències. La veritat és que ha estat el meu millor any "d'estudiant".

Aquest any ha estat un luxe per a tots nosaltres el fet de tenir aquestes professores: n' Antònia, n' Amada i na Maria. La veritat és que hem tengut el tracte que hi ha d'haver entre alumnat i professorat, i pel fet d' estar tantes d'hores junts ens hem convertit en una petita familia.

Estic ben orgullosa d' haver tengut aquestes professores, la professora que conec més és a na Maria Oliver perquè tots els anys que he estat aquí, a l'IES, l'he tengut com a professora d'anglès, llavors vaig conèixer n'Amada he de dir que, al principi, no m'agradava molt, perquè l'havia tenguda un altre any i no era professora meva, ella era una professora que venia a donar suport a la nostra classe, i a mi no m'anava bé que una professora que no era meva em donàs ordres, i ara que la conec més em cau molt bé. La nostra tutora, n' Antònia, és un deu de persona, perquè no sé... Té un caràcter molt obert i és molt positiva, no m'empanadesc gens d'haver-la coneguda.

En aquest curs hem fet moltes coses com fer la decoració de nadal, fer un projecte d'un llibre amb na Carolina Ibac, vàrem guanyar la mostra de cuina i, com a darrera cosa, vam fer un taller "PAS DE MALS ROTLLOS".

Em sap molt de greu que ja s'hagi acabat aquest curs perquè ja no veuré els meus companys ni a a les profes. Bé, amb n'Antònia esper mantenir el contacte a través del blog, perquè faig comptes seguir endavant amb ell.
En aquest curs he après moltes coses com, per exemple, valorar i entendre la poesia i les matemàtiques.
Encara que em costi molt, he après cosetes.

Poema de na Carolina Ibac dedicat a na Mari Tere!

Avui la nostra tutora ens ha presentat un poema de na Carolina Ibac que està dedicat especialment a na Mari Tere. La veritat reflecteix molt bé a la meva companya de classe.

Filla de l’Orient.
Escolta en tot moment.
Aprèn, pacient.
Calma present.

Rere el silenci,
s’amaga dolça
a primera volta.

Rere el silenci,
Una flor s’obra.
I la seva olor omple.

És una font que veu de l’aigua.
S’emplena, gota a gota, constant.
Un tap tímid l’empresona, compacte.
És un cau de sentiments que esperen.
És un racó ple de força, d’essència, forta
La paciència espera la confiança, mentre.
El seny i la por fan l’amor a dret i a torta.
El got mig ple, mig buit, és allà sempre.
I ella va bevent, amb pauses… eternes.
I esperem, expectants, -el seu esclat!-
I quan arriba… el suro surt desbordat.
Temps de celebració, l’ànima és oberta.
Podem, per fi, veure la font i beure d’ella.
L’aigua transparent i quieta és ben neta.
Calia esperar, com els bons vins de la terra.
Calia esperar, per abraçar les seves idees.
No tot és de cop i prou, no tot és de sobte.
Cadascú tenim el nostre ritme, constant.
Altres molt accelerats i d’altres, no tant.
Però tots seguim la mateixa línia, la vida.
Uns van endavant, amb els riscos saltant.
Altres enrere, a cada pas que fan, pensant.
Ella, callada, pensa i rumia, rialles contínues.
Dolça vida, dolça ànima, dolça especialitat.
Beu d’aquesta ampolla – i la sentiràs tota -.
Sent aquesta ampolla – i te la beuràs gota

… a …

gota. -

…dolça.

Poema de Carolina Ibac per en David

Això és un poema de Carolina Ibac dedicat per en David de la nostra classe... la veritat te tota la raó tothom te que seguir el seu camí...

Cal girar cua.

No seguir endavant,

amb una tortura,

que no deixa de fer-nos mal.

Cal girar cua,

i reprendre la felicitat.

Ja no hi ha més excuses.

És la nostra oportunitat.

Cal girar cua,

i tornar a començar,

amb noves il·lusions,

que es faran realitat.

Cal girar cua.

P

R

O

U

Això ja s’ha acabat!

La llum és estesa,

allà a la “Meseta”.

I el somriure renaixerà,

amb l’estima vertadera

i l’anellada tranquil·litat.

Ben lluny de la fera.

Ben lluny de la bèstia.

Ben lluny dels problemes.

Ben a prop de la pau eterna.

És la nostra revolució.

És el canvi radical,

que ens espera.

És una nova vida

És una nova lluita.

I potser caurem,

però mai dins el forat.

De terra, ens aixecarem

amb força i voluntat.

Tenim l’amor del nostre costat.

Les cadenes ja s’han trencat.

Poema de na Carolina cap a n'en Joan

Això és un poema de na Carolina Ibac dedicat especialment a n'en Joan, la veritat és que reflecteix el seu caràcter bastant bé.

El tren se m’ha escapat.

Però mai no és tard.

M’esperarà un altre

que ja arribarà.

Sempre tindré temps per endavant.

Sempre tindré temps per pensar.

Sempre el temps estarà al meu costat.

Però l’haig d’alimentar.

L’haig d’aprofitar.

L’haig d’estimar.

* * * * * * * *

S e G o N s

T r O b A t S

* * * * * * * *

Ànima estesa sobre l’esfera.

Llum fosca que em despista.

Mentre volo pel món sobre la catifa,

veig, des de les alçades, la vida.

I la miro, amb recança.

No tot és tan fàcil com diuen.

I l’esforç m’endinsa en el passotisme.

Només una mà amiga.

Només quelcom sincer i vertader.

Només allò més simple.

Sense parafernàlies en el desert.

-veurà la meva essència

sense judicis enrere-

Mireu-me.

No sóc res i ho sóc tot.

Mireu-me,

que sóc aquí.

Mireu-me,

que tinc un destí.

I només jo el faré seguir.

Mireu-me ara.

I espereu a mirar-me demà.

Veureu la calma.

M’hauré trobat.

Sóc rebel amb causa.

Sí, i què?

Però assoliré les fites sense pausa.

Tingueu-ho ben present.

M'ha agradat molt aquest poema de na Carolina Ibac, per a mi l'amistat és quelcom necessari per a viure, o no? Bé, tothom no deu pensar el mateix que jo. El poema està molt bé, m'ha agradat bastant, m'ha fet pensar amb els meus amics i amigues.



Les persones vénen i se’n van.
Ens alimentem d’elles, mai en va.
Estrelles fugisseres, tot un clam.
Companyies certes, res de fals.

Gentada arreu.
No a tothom podem agradar.
No és pas greu.
Hem de saber triar.

L’amistat sempre roman.
Passin els anys i els panys.
Hi hagi una distància esfèrica.
Hi hagi pensaments malpensats.

La confiança esborra cap mena de dubte.
La sinceritat ens uneix de per vida.
Quan caic, tu m’ajudes.
Només perquè m’estimes.

Riem i plorem junts.
Pugem les escales a duet.
Tens sempre la meva mà,
siguis on siguis, aquí o allà.

L’amistat no té preu.
L’amistat no té espai.
L’amistat no té temps
L’amistat sempre és…

I .
. N
F .
. I
N .
. I
T .
. A

De vegades, roman en el record.
De vegades roman en un cable.
De vegades roman al costat.
De vegades roman en una carta.

De vegades, és al cel.
Però sempre, sempre, és ben present.

A tu mascle

M’encantaaaa!! Molt bééé! la verita és que en aquest poema es perceb ràbia, m’agradaria llegir-lo davant d’un masclista, perquè nosaltres també som persones i tenim els mateixos drets que ells, encara que ells no ho pensin. M’ha agradat bastant!! ¡IGUALTAT!

Tu, mascle, que penses que ho saps tot.
Tu, mascle, que et sents sempre superior.
Tu, mascle, que menysprees les dones.
Tu mascle que ben poc els dónes.
Tu, mascle, que et sents amb drets.
Tu, mascle, que no vas dret.
Tu, mascle, mira’m a la cara.
que jo sóc dona i també mare.

Potser no te n’adones.
Potser mames del passat,
un passat que ens ha fet mal.
Potser una dona t’ha mal ensenyat.
Potser només ets un animal.
Potser mai hi has pensat.

Potser… qui sap?
Només tu ho pots esbrinar.

Potser ara és el teu moment.
Potser ara tens l’última oportunitat,
de ser persona abans que mascle.
de ser un bon home, com molts d’altres.

No t’enganyis.
No t’aprofitis.

Tu, mascle, ja és temps de canviar.

Experiència viscuda al tercer trimestre.

Aquest curs hem fet un "taller" com ja vos he comentat en altres entrades. Bé idò... Ja ha arribat l'hora de fer les exposicions als de 2n d'ESO. A mi em va tocar fer el tema de la violència amb el meu company Joan.

La veritat és que a l'hora de fer la primera classe estava un poc nerviosa, perque no sabia què em trobaria a l'aula, només sabia que eren nins i nines de 2n d' ESO i que eren un poc "esburbats" (trop que els professors van exagerar un poc de demés).

Quan vàrem entrar dins l'aula encara no hi havia cap alumne perquè ens feia vergonya entrar davant de tothom...

Bé, varem fer la xerrada i els alumnes estaven molt atents i també col·laboraven. Nosaltres vam arribal al final de la xerrada, i encara quedaven 15 minuts perquè acabés l'hora, i en Sergi ens va ajudar un poc més a desenvolupar més el tema. Després que nosaltres desenvolupàssim el que ens va dir en Sergi, ja no sabíem què dir i jo els hi vaig dir que si tenien la mateixa oportunitat que nosaltres que no diguessin que no al professor, perque això no es pot fer cada dia, i jo no m'enpanadeixo gens ni mica d'haver-ho fet. La veritat és que ja tenc un poc de ganes de fer la darrera xerrada als de 2n B, suposo que ja ens surtiria de tira sense pensar gens ni mica i també esper que no ens sobri gens de temps...

POEMA DE BENEDETTI

Un poema de Benedetti




¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

Benedetti

"POR"

Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...


Josep Manel Vidal


OPINIÓ PERSONAL: El text anterior parla sobre una al·lota que el seu novio l'ha deixat. Ara ha tornat després de molta de temps, i vol començar de nou. Però l'al·lota, ja no vol tenir res amb ell, perquè encara té el cor trencat, i sap que si torna estar amb ell, no va ser millor com abans.

Les estacions

Aixó són quatre poemes que han fet uns al·lumnes conjuntament.

La primavera

És primavera!!!

naixen molt pardalets i

plens de flors els arbres estan.

Esperem l'Arc de Sant Martí

després de les pluges noves,

És primavera!!!

Arriba la felicitat i la llum,

l'alegria i el nostre sol.

L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.




Tardor

Ja ha arribat la tardor

amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.



L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,

i bufandes i botes ens posarem.

Agafarem els trineus

i per la neu es tirarem.

Quin fred a l'hivern!!!

Xocolata calenta i torrons

menjarem,

perque de festa ens anirem

i molts regals rebrem!!!

Pedro Antonio de Alarcón

Aqui abjo hos dejaré un poco de información sobre unos de los principales escriptores de la novela...

Pedro Antonio de Alarcón [editar]

Pedro Antonio de Alarcón.

Pedro Antonio de Alarcón nació en Guadix (Granada) en 1833. Fue uno de los principales responsables de que el realismo se impusiera a la prosa romántica en boga en aquellos momentos. Fue político además de escritor y en su ideología evolucionó desde posturas liberales a más tradicionalistas.

Estuvo en la guerra de Marruecos como voluntario y dejó testimonio escrito sobre su experiencia en Diario de un testigo de la guerra Africana (1859). Durante un tiempo fue escritor de viajes relatando en sus artículos varios de sus viajes. En su tiempo destacó por sus novelas religiosas siendo la más popular de todas ellas El escándalo (1875), en esta novela defendía a los jesuitas lo que fue muy polémico. Su obra más popular, sin embargo, y por la que es recordado, es El sombrero de tres picos publicada en 1874, que inspiraría a Falla su famoso ballet.

Enveja’t

Un poema de na Carolina Ibac. La veritat és que aquest poema té tota la raó del món… Crec que pot arribar a ser molt dolent tenir enveja d’algú o que te la tenguin a tu. Una bona manera de relatar l’enveja !





Som fills d’una mateixa terra.
La nostra genuïnitat és eterna.
Cadascú de nosaltres som diferents,
gràcies a la gran diversitat de sements.

Podíem haver nascut un altre dia.
Podíem haver nascut a un altre lloc.
L’atzar decidí la via
i els gens, el nostre do.

No mirem al costat amb mania.
No mirem amunt amb inseguretat.
No mirem a baix amb superioritat.
Com la nostra, no hi ha cap més vida.

Estimem-nos i estimarem el món.
Un món de colors humans i rodons,
amb valors que ens fereixen i
amb valors que ens protegeixen.

L’autoestima ha de ser la nostra guia.
Envejar només ens farà mal,
entre les sinuoses calbes mentals.

Sota la necessitat de ser altres
jaurem en una mentida,
tot esperant una vida
que no existeix ni arribarà mai.

El temps que és nostre
no ha de ser aliè.
Amagant-nos en la brossa,
no assolirem res.

Enveja’t, ànima pura.
Enveja’t, tu que ets única.
Viu la teva essència bruna
gronxant-te junt a la lluna.

La teva estrella ets tu.
Ella et dóna la llum.

Poema sobre l'estiu de na Carolina Ibac

Aquí teniu un poema molt càlid de na Carolina Ibac. Quan el llegeixes tens la sensació de calor! La veritat està bastant bé...M'ha fet sentir l'estiu ben aprop i la veritat ja és aquí.

S
O
R
R
A

Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.

C
A
L
I
U

Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.

S
O
L

Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua

L
L
U
M

Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.

M
A
R

Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.

A
M
O
R

Llum d’or.

LENGUA CASTELLANA!

REALISMO EUROPEO: El Realismo literario es una corriente inventada por el escritor y contertulio francés Jules Champfleury (1821-1889), quien por primera vez definió su arte como ‘realista’. El realismo literario se halla inscrito en un movimiento más amplio que afecta también a las artes plásticas.

Las obras realistas pretenden testimoniar documentalmente la sociedad de la época y los ambientes más cercanos al escritor, en oposición a la estética del Romanticismo, que se complacía en ambientaciones exóticas y personajes poco corrientes y extravagantes.

REALISMO ESPAÑOL: El Realismo fue un movimiento artístico y literario que, durante la segunda mitad del siglo XIX, pretendió reflejar la realidad cotidiana con toda fidelidad.






Detrás de la iglesia, del siglo XIX antigua i reformada llena de palomas volando al alrededor de la iglesia. Otoño frío y cálido, las hojas de los árboles caen... Un parque delante de la iglesia grande lleno de niños jugando con la pelota. Dos personas abrazadas debajo del árbol intentando no pasar frío. Esas dos personas són conocidas pero no llego a conocerlas, me tendré que acercar más, sí són Francisco i Alejandra, esas dos personas són muy agradables y simpáticas, sé cierto que, si me ven, me harán sentar a su lado y contarles un poquillo más de mi vida, son una pareja muy habladora, comprensiva. Alejandra lleva una bufanda de color marrón a conjunto con su boina y guantes, lleva unos pantalones vaqueros con una chaqueta blanca. Su pareja Francisco lleva un pantalón negro con su chaqueta a conjunto con su bufanda blanca.

QUÈ SIGNIFIQUEN PER A MI LES ESTACIONS DE L'ANY?

Ara vos parlaré sobre les estacions de l'any...


TARDOR: Què puc dir de la tardor... És una estació bastant guapa, perquè totes les fulles dels arbres cauen, comença a fer fred. I tots els insectes comencen a hivernar, i no hi ha cap bitxet.

HIVERN: La veritat és que l'hivern m'encanta perquè plou, tot està verd, fa fred tots els torrents, si ha plogut, duen aigua... I també m'agrada perquè me'n vaig a esquiar. Si fa fred, et pots posar la roba que vulguis i així te'l llevaràs. El que no m'agrada gaire de l'hivern és que fa vent i mai no sol haver gent per enmig.

PRIMAVERA: La primavera, m'agrada però no m'agrada, no ho sé... És una estació estranya perquè un dia fa sol i l'altre plou, però s'ha de dir que és el moment ideal per a mirar tots els camps florits.

ESTIU: L'estació de l'any que m'agrada més. Vas a la platja, no tens classe, fas feina, tens doblers, vas de festota, etc... També m'agrada bastant perquè surts al carrer i està ple de gent. També m'agrada bastant perquè el millor moment del dia és quan ja has sopat i t'has dutxat i et seus al sofà amb el pot de quatre litres de gelat. Ah, i que no falti la cullera grossa i el gelat ha de ser d' estrataccela.

UNA IMATGE PER RIURE!

No saps el que li espera a n'aquesta dona! No crec que li torni a tirar es fresbee amb sa mossegada que li va pegar el seu cusset, en tornar anirà més viva i li tirarà el frisbee de dreta.





Mai heu vist aquest cas? No sé però és una coincidència moooolt gran, hehehe!

La Felicitat des dels meus ulls!

La felicitat és un poc mal d'explicar. Moltes de vegades, hem sentit a dir que els doblers donen la felicitat... Idò jo pens que no fa falta tenir diners per a ser feliços perquè tenir-ne no garanteix aquesta felicitat. Evidenment una persona pot tenir molts de doblers i no ser-ho. És més important tenir algú que t'estimi. La veritat és que els doblers ajuden però la veritat és que els diners sí que et donen un pessic de felicitat. En canvi si no tens diners, pots tenir mil amics i mil persones que t'estimin i ser la més feliç del món.

Segons la Viquipèdia: La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà. Alguns termes que designen estats de l'esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són la tristor i la pena. La paraula està molt lligada a les experiències personals.

Físicament, està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat.

OSMOSI

Aquí un poema de Carolina Ibac, parla de la química que hi ha entre dues persones, la veritat és que està bastant bé per a parlar de la química.

Aquesta vegada m'ha costat un poc més comprendre el poema, perquè empra paraules amb l'ús habitual. Peró me l'he llegit un parell de pics i finalment l'he entès.









OSMOSI

Et sento i no hi ets.
Et veig sota les estrelles.
Tot envoltat de fades fervents.
Unes joves i altres velles.
Ben belles,
Totes.

Màgia d’ones
de la mar emocional
de les estones.
Breus i intenses,
fondes.

L’aire de l’infinit
Viola tots els sentits
I allò que no entenem,
parasita,
dins l’ànima,
viva.

Som eterns i engendrats
per la sang púrpura,
d’una joventut tossuda i pura.

És màgia l’osmosi amb la natura.
És màgia l’osmosi de l’aventura.
És màgia l’osmosi de totes les criatures.

És màgia l’osmosi entre tu i jo.
És màgia l’osmosi del talent i del do.
És màgia l’osmosi de l’estima.
És màgia la vida.

La vida és màgia.

Carolina Ibac

A favor o en contra dels TOROS? En contra!

Avui compartiré la meva opinió sobre el que pens sobre tauromàquia. La veritat és que no estic gens d'acord que facin això als animals.

Trob que no és necessari que se'ls faci mal per celebrar una festa. Segur que tota aquesta gent mai no s'ha plantejat el patiment dels toros. Des de petita, sense saber ben bé què era això dels toros, ja li demanava al meu padrí, que els mirava, per què li feien mal als toros. Aquella nina petita i innocent no ho entenia.

Mai no he entès quin sentit tenia aquest joc i, per descomptat, mai no m 'ha interessat, però sí que m'interessa que el prohibeixin, encara que sigui considerat una tradició espanyola, però trob que no és necessària. Tampoc no m'agraden les corregudes de toros. A part que no m'agrada veure una persona enganxada a un toro, però també pens que les persones, que tenen intel·ligència, no s'hi haurien d'exposar. L'annimal, al cap i a la fi, no tenen la culpa de res. No m'agrada gent que s'abusi dels animals inofensius i indefensos.

Consider que aquesta festa només s'hauria de dur a terme si l'animal no patís cap mal ni cap vexació.

Bé aquí abaix vos posaré un poc de informació sobre la tauromàquia:


TOTES LES MANIFESTACIONS CONTRA ELS TOROS!



05/07/08: A Pamplona, prop de seixanta persones es van concentrar semidespullades aquest migdia a Pamplona per mostrar el seu rebuig a la celebració dels encierros de Sant Fermí i de les curses de braus, la vigília de l'inici de les festes, que començaran demà a les 12 hores amb el llançament del chupinazo.

24/03/08: S'ha celebrat a Còrdova una manifestació antitaurina al voltant de la plaça de toros. Prop de dues-centes persones de diferents associacions contra el maltractament animal i altres col.lectius solidaris a la protesta han reivindicat el cessament de tortures a animals i l'abolició de les curses de braus. És especialment significativa aquesta protesta per realitzar-se en plena Fira en una ciutat amb gran tradició taurina.

23/03/08:El Col.lectiu Andalús Contra el Maltractament Animal i Ecologistes en Acció de Còrdova, convoquen una manifestació per l'Abolició de la tauromàquia, a Còrdova el proper dia 23 de maig, amb sortida des de la Plaça de les Tendillas a les 17:00, hores fins a la plaça de toros de Còrdova. La nostra protesta estarà més centrada en la insolència de celebrar en aquesta plaça, la tortura d'animals innocents en homenatge a la dona cordovesa, que no sembla res més que una advertència "masclista", ja que per a una gran part de la ciutadania de Còrdova, una corrida de toros és HUMILIACIÓ, TORTURA I MORT, cosa que pateixen les dones des d'antany. Estarem en la manifestació de Còrdova contra la desraó. Necessitem el teu suport.

EN QUÈ CONSISTEIXEN ELS TOROS?:



La tauromàquia (del grec ταῦρος, bou, i μάχεσθαι, lluitar) en el seu significat ample, es refereix a tot allò referent a la pràctica de bregar bous, i la seua expressió més elaborada són els Bous al Carrer, una forma d'espectacle festiu practicat al País Valencià i a les Terres de l'Ebre. A gran part de la península ibèrica i a alguns països de Llatinoamèrica, es practica el toreig, un espectacle que generalment acaba amb la mort del toro.

Aquesta activitat té antecedents que es remunten fins l'Edat de Bronze, i s'ha desenvolupat al llarg dels segles com una forma de demostració del coratge, en la línia d'algunes tribus que encara practiquen ritualment la transició de la infantesa cap a l'edat adulta.

A més de l'espectacle, la tauromàquia inclou la criança dels bous, les normes de protecció i adequació dels carrers, la classificació dels bovins d'acord al seu pelatge, comportament i port, etcètera. Al País Valencià i a les Terres de l'Ebre els bous són presents en les festes tradicionals de diversos pobles com ara els Bous al Carrer, els bous a la Mar a Dénia, el bou capllaçat, el bou embolat, i el torico de la Cuerda o bou en corda, a Xiva.

No obstant açò, la pràctica més coneguda a tot arreu del món són les corregudes de bous, en què un matador brega el bou amb objectes punxents fins fer-lo morir amb una estocada d'espasa, considerades per a molts com a element identitari d'Espanya, de Mèxic, de Baiona i Pamplona al País Basc i de les Boques del Roine, Occitània i alhora en el mateix marc, per algunes comunitats en defensa dels drets animals, com un acte de crueltat.

Cançó que m'agrada bastant

Bé, aquí vos deix una cançó que m'agrada bastant. He triat aquesta cançó perquè parla sobre la infància, i també el camí que has de prendre, que això ho decideixes tu. En Morodo té molts de temes que et fan reflexionar sobre la vida però també en té que et relaxen. Es pot dir que és música d'ambient. Fa uns tres o quatre anys que l'escolt.













http://www.youtube.com/watch?v=aBVqJC67jmE

YO ME PREGUNTO...

Yo me pregunto que sera mañana
de aquellos chavales que en la calle jugaban
y al pasar por el parque yo los vi
y recorde que hace un tiempo niño yo fui
con un angel de la guarda a mi espalda cuidando de mi llegue
hasta aqui
hoy le doy las gracias a el, a mi lady y a mi family
porque sin su ayuda hoy yo no estaria aqui.

Y es que en el barrio hay muchos peligros
por eso me pregunto que sera con esos niños
le pido al señor que los ponga en el camino
para que no caigan como peces en las redes del maligno
¡oh lord!
dame calma, sabiduria y fuerza para vencer en la batalla
pues son jovenes sus almas
y ellos aun no saben de las formas que el maligno se gasta.
Y mas que una mirada, mucho mas que mil palabras
yo les doy todo mi apoyo
a cambio no pido nada
solo verlos crecer
que pasado el tiempo ellos no cambien la pelota por las balas.
Mas que una mirada, mucho mas que mil palabras yo
les dedico este tema
para que el dia de mañana sus mamas no tengan que cargar
con su condena.
Pero van de mafia y se creen que mandan
y asi solamente se van a encontrar balas
y van de mafia, juegan a las bandas
pero el que a hierro mata, a hierro acaba.
Pero van de mafia y se creen que mandan
y asi solamente se van a encontrar balas
y van de mafia, juegan a las bandas
pero el que a hierro mata.....

Van de mafia
por la calle van
imponiendo un respeto que nunca obtendran
van de mafia
cuenta no se dan
que para obtener respeto primero hay que respetar
van de mafia
quieren ser gangsta-man
pero por ahi no van, no van, no van
yo me pregunto que sera mañana en el barrio...
Unos se estaran matando, otros disparando
otros encerrados pagando, otros robando
pa comprar lo que estan tomando
y todas sus madres llorando.

Yo me pregunto que sera mañana ...

UN POC DE LA VIDA...

Morodo Rubén D. Morodo Ruiz, artísticament conegut com Morodo, és un mc madrileny, que neix l'1 de desembre de 1979. El seu estil és molt personal per les seves influències del hip-hop i del reggae, aquest últim gènere ha tingut gran influència en la seva carrera musical. Morodo ha estat el blanc de nombroses crítiques per part de col.lectius d'esquerres, antifeixistes i pels drets dels col.lectius homosexual, bisexual i transsexual, pel fet que en diverses entrevistes ha reconegut tenir prejudicis homòfobs, així com emprar sense embuts el terme "battyman" per insultar o provocar a altres persones, que a Jamaica ve a ser l'equivalent de "maricon". També se li ha criticat l'ús de lletres sexistes en temes com "Foxy ladies