Cançó del cavaller Sant Jordi

Ara toca Sant Jordi... És una festa molt antiga, la tradició era que a les dones se'ls regalava una rosa i als homes un llibre.

Cançó del cavaller Sant Jordi
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,
tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.

-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;

roses enceses que esclaten
talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.

Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca
corre el cavall.

Aquest poema ens conta la història de Sant Jordi, en Jordi va anar a salvar la jove i per a fer-ho va haver de matar el drac amb una espasa i la sang que li va sortir es va convertir en una rosa ben vermella.


EN PROSA




Damunt el cel veig un drac brodat de foc, un drac que guarda una jove en estrany lloc. Sos cabells creixen i creixen per dins l'espai. El drac no la deixa viure, ni ara ni mai. La jove porta un vestit color de nard; sobre la tela, pintades, tres flors de card. A la punta dels cabells llenques de lluna resplendeixen dins la nit una per una. Ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jovençà valerós en un cavall. Travessa els llargs sementers, la nit fa por, una por fonda que crema l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. -No temeu, estelets, no, no temeu ara, que jo no tenc gens de por, vull dar la cara. El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas. -Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! -No temeu, que dins les mans tenc una daga. Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga. -Cavaller, cavalleret, vés-te'n a casa. -A casa, no hi vull anar sense la dama. A casa, no m'hi envieu, que ella em reclama. El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, -el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no atura aquell guerrer. Les espasades sobre el coll de l'enemic cauen fiblades. I el firmament s'omple de sang, roja és la nit; roses enceses que esclaten talment un crit. Sobre la fosca dels parpres el drac és mort. Quan repiquin les campanes que toquin fort. Que repiquin nit i dia que és bon treball. Pels sementers de la fosca corre el cavall.