lunes, 12 de abril de 2010

FEM PINYA

Aquí un poema de na Carolina Ibac, que ens ha dedicat a tots nosaltres de pqpi m'ha agradat molt. La veritat Carolina és que aquest poema és molt graciós i m'ha impactat bastant trobar el meu nom al poema, hehehe. No hem pogut entrar al teu blog i per això no veuràs cap comentari nostre. Gràcies.




Inici del curs.

El dia a dia us apropa.

La vostra guia és l’Antònia.

La connexió és plena de llum.

Veniu decebuts,

Us penseu perdedors,

Arribeu una mica perduts,

Però la unió juga al vostre favor.

La constància i la il·lusió us captiven.

Comenceu a treure’n suc de la vostra vida.

Us mireu al mirall i veieu un reflex esperançador.

Res és fàcil, només cal esperar, pacients, com els pescadors.

Ja hi ha la canya.

I un munt de peixos de colors.

La paciència de companya

Ens anima a la revolució.

Teniu una edat complicada.

A cavall entre l’adolescència i l’adultesa.

A voltes uns, a voltes altres.

Ara és moment d’aprendre, ment estesa.

La preparació és la millor eina,

per a poder sobreviure en aquest món injust,

on els rics i els llestos s’emporten la feina.

I la resta, mà d’obra barata amb un salari just.

Sou el nostre futur.

Sou la nostra esperança.

La natura és plena de fum.

L’esfera us demana.

Confiem en vosaltres.

No llenceu la tovallola.

La lluita no és dels altres.

Sinó vostra, ben vostra.

Gràcies a la Mònica i a en David,

A la Míriam i a en Jaume,

A en Joan i a en Mauricio,

A la Lupe i a la Tere,

A tots vuit,

Quan s’acabi el curs

Deixareu un gran buit.

El vostre grup és una pinya.

El pi és l’Antònia

I cadascun de vosaltres sou els pinyons.

Uns fora de sèrie i uns bons minyons.

Proposeu-vos qualsevol fita,

amb fermesa serà assolida.

Carolina Ibac




No hay comentarios:

Publicar un comentario