Hi havia una vegada un nin que es nomia Xisco, tenia 6 anys. Un dia va anar a dinar a casa del seu millor amic en Tomàs, quan van entrar al jardí dalenter de la casa, van veure a la porta un paquet vermell amb un llaç de color blanc, ells dos van vomençar a correr cap al regal per a veure de qui era i per aqui era, en Tomàs es va dur una gran sorpresa cuan va veure el seu nom a la targueta del paquet. Varen decidir obrir el regal, i quina sorpresa més gran es va dur en Tomàs, quan va obrir el regal. En aquell moment en Xisco estava al labavo rentant-se les mans, i en Tomàs li cridava Xisco, Xiscoooo, vina corr vina, mira quina cosseta més guapa i simpàtica, en Xisco va anar correnssos cap a la cuina que era on estava en Tomàs amb el regal, i abans de arribar a la cuina un quisso s'enfilà a les cames d'en Xisco, li va encantar el cusset que li varen regalar. Ells dos van passar l' horabaixa pensant un nom per el cusset que al final varen decidir que es nombres Spike. Era l'hora que la mare d'en Xisco el anava a recoir a casa del Tomàs, quan va arribar la mare d'en Xisco, ell ni li va dir Hola, li va començar a dir vull un cusset rapatides vegades, fins que la mare va dir ja vorem fillet, ja vorem... Quan van arribar a casa li va tonar a preguntar i la mare li va dir que no perquè de petita va tenir una mala expariència amb un cà. En Xisco no l'importava que la seva mare no volgues que tengues un cusset.

Ell per el seu compte es va possar a cercar cussets però eren molt grans per poder-los amagar a la seva habitació. Va passar mesos i mesos cercant un cusset, i de cada dia ell es posava més trist perquè no trobava cap cusset que aniguès bé per a ell. Quan va tornar en Xisco a casa, la mare li va preguntar de a on venia i ell li va contestar malement, la mare el va agafar del braç i li va preguntar perque li parla malement si aixó es la pregunta que et faig quan arribes a casa... En Xisco va decitir contar-li el que li passava, que cercava un cusset de amagades perque el seu amic en té un, i desde que té el ca ell es sent sol perquè en Tomàs ja no li feia cas, i per aquell motiu vulia un cusset. La mare li va dir que per això no es preucupès més perqué en Tomàs no era l'unic nin del poble. Desde aquell ençà el nin els horabaixes sortia tot sòl i anava a passetjar per el bosc que hi havia al darrera de la seva casa i allà ell es seia devora el llac i es posava a plorar perquè no tenia amics i ès sentia molt sol. Va sentir una dolça veu que li demanà perquè plores? i el nin li va contestar: El que passa es que hem sento molt sol, perquè el meu millor amic té un cusset petit i a jo ja no hem presta atenció... i cada vegada que el vaig a veure passa de jo i es possa a jugar amb el cusset. I li vaig demanar a la meva mare per tenir un cusset i em va dir que no perquè va tenir una mala experiència amb un cà. I la al·lota li va dir a mi també me passa el mataix però tu tens la sort que el teu amic passa de tu, però jo..., jo... ni tenc amics... li va contar el perquè no tenia amics i era perque no era una nina com tote les altres... era una hada, i per les petites diferències que tenia els joves de la seva edad no la acceptaven, i en Xisco li va contestar que el físic no importava per a tenir una amistad. En Xisco li va sebre molt de greu que ella ni tans sols tengues una amistat i ell li va oferir la seva amistad.

De llevó ençà en Xisco i na Breena cada dia quedaven i anavena fer voltes per el bosc, i poc a poc anven coneixent-se de cada dia més, fins que un dia na Breena li va dir per anar a casa seva... en Xisco li va dir encantat de venir a casa teva, vull coneixer a la teva familia. De cami a la casa de la seva amiga, Breena li contava que tenia una moixeta, que ja era major, que no li quedava molt de temps de vida. Per aquest motiu Breena va dur a nen Xisco a casa seva per ensenyar-li la moixeta perque era algo molt especial, havia conviscut tota la vida amb ella la moixeta es deia Elga. Quan van arribar a la casa de Breena, era una casa un poc més diferent que la d'en Xisco, la casa era dins un arbre, van entrar i per dedins la casa era espactacular, van anar directament a la habitació de na Breena per anar a veure la moixeta, n'Elga era una moixa de color negre amb uns ulls de color taronge molt intens, tenia 100 anys, en Xisco li va estrenyar molt que un moix tengues 100 anys, però bé, ell sabia que na Breena era hada i tenia pols màgica. Na Breena li va dir a n'en Xisco a veure si li podia fer el favor de cercar un moix, per poder fer cria i tenir moixets petits.

En Xisco es va passar cercant un moix durant mesos i mesos... i no hi havia manera de trobar algú, en Xisco es sentia desecionat per a no a