Un poema molt curiós hehehe, crec que a ningú li agrada el vent, bé a mi m'agrada si estic davall un sòtil, fa temps em varen dir que el vent transtornava i crec que transtorna perquè t'estresses quan el vent bufa i et descoloqui el pèl o la bufanda, etc... Crec que molesta més el vent a les nines que no als nins.
Vent
(Miquel Bota Totxo)
Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.
I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario