Tot va començar el primer trimestre. En el primer trimestre, a català, estàvem fent el tema del Romanticisme i la nostra tutora ens va presentar uns poemes d' una al·lota anomenada Carolina Ibac, perquè els seus poemes son molt bons d'entendre, no son com els poemes d'un temps que posen paraules complicades. I de cada vegada, jo agafava més interès amb els poemes, perquè jo mai no havia entès els poemes, i la veritat és que la meva tutora Antònia i na Carolina ens varen fer obrir els ulls cap a la poesia, la veritat és que cada vegada que llegesc un poema d'ella em deixa un bon gust de boca.
Se'ns va proposar triar un tema setmanal, perquè ens fes un poema dedicat cap a nosaltres, i tenir aquest privilegi que una poetessa dediqui el seu temps per a nosaltres, fa que posis més interès sobre això. Per decidir els temes dels poemes vàrem fer un llistat sobre els temes que ens agradaven. El primer poema vàrem decidir fer-lo sobre Haití. Na Carolina el va anomenar L'última paraula de la natura, per la causa de morts, gent sense casa, etc... I els volíem conmemorar per aquesta tragèdia. Els temes que varem decidir varen ser sobre: la vida, el racisme, amor no correspost, la pau, la llibertat, Haití, la mort, la família, etc... Els vam triar perquè solen ser un dels temes més típics dels poemes, i també perque ens interessaven bastant.
Per a mi la poesia abans era un avorriment i ara la veritat ja no és un avorriment, de cada vegada li trob més significat als poemes i em costa menys comprendre-los. Per a mi la poesia ara té un gran significat, moltes vegades quan llegesc un poema em fa reflexionar sobre el que he llegit i a mi això mai no m'havia passat.
Per a mi el poema que significa més és el de Fem pinya, perquè em va sorprendre bastant veure tots els nostres noms dels meus companys de classe, i la conclusió està bastant bé, perquè la veritat és que li vàrem demanar un poema sobre nosaltres. Si jo fos poetessa no sabria què escriure sobre una classe de vuit persones a qui no conec en persona, només ens coneix mitjançant comentaris que li deixam a la seva pàgina web.
A mi m'ha agradat bastant aquesta experiència perquè no és tothom que té aquest privilegi que una poetessa ens dediqui el seu temps lliure a una classe que no coneix personalment. També m'ha agradat bastant perquè m'ha acostat molt a la poesia. No m'arrepentesc gens d' haver seguit aquest projecte, la veritat és que ens sap greu que acabi tan aviat però esper estar sempre en contacte amb na Carolina i amb la nostra tutora, amb els meus companys no em sap greu perquè els he hagut de soportar dos anys seguits, però, vulguis o no vulguis, els he agafat un poc d'apreci. Tot això m'ha fet veure una altra cara de la poesia. Gràcies per tot això.
No hay comentarios:
Publicar un comentario