GRÈCIA

LA MARCA DE LA DIFERÈNCIA.

Aquí teniu un poema de na Carolina Ibac. La veritat és que està molt bé, a mi m'ha fet pensar amb la meva classe perquè, alguna vegada, hi ha un petit contratemps entre nosaltres però, al cap d'una estona, tot està arreglat.També la coordinació per a nosaltres és molt important perquè estam a una classe molt petita i per entrar-hi o fer-hi alguna feina en grup ens hem de organitzar bé per poder passar.

Tu i jo.

No estem sols.

Ni tampoc el sol.

Tot i que ens hi sentim…

de vegades, sempre o mai.

mentre temps a temps, vivim.

Formem un grup ben estructurat,

molt gran, abstracte i ben pensat.

Ens coordinen les normes.

Davant la diferenciació,

ens enriquim a totes, totes.

Comprendre’ns és la nostra intenció.

Són tantes les maneres de pensar

que és difícil un acord universal.

Hi ha corrents filosòfics,

Hi ha corrents econòmics,

HI ha corrents polítics,

Hi ha corrents arreu

I nosaltres…

Rere cada corrent

Ens diferenciem dels altres.

Sempre corrent,

formem grups

dins el gran tot.

Ho tenim ben fotut.

I si les parts no funcionen.

Perquè el tot s’enfonsa.

Ens oblidem que som un equip.

I que la solidaritat ens agermana.

I lluitem uns en contra els altres,

amb guerres, menyspreus i salvatjades.

Jo sóc diferent.

Tu ets diferent.

Ell és diferent.

Ella és diferent

Nosaltres som diferents.

Vosaltres sou diferents.

Ells són diferents.

Elles són diferents.

Gràcies a la diferència,

cadascun de nosaltres és únic.

Cal acceptar totes les essències.

I mai no deixar de ser un mateix.

A això li diuen tolerància,

Jo li dic bon cor i bon seny.

LA PEL·LíCULA QUE VOS RECOMAN!

Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que, entre altres coses, els has de dir:

-El títol, original i en català: km 31

El nom del director: Rigoberto Castañeda

-Els principals actors i actrius: Iliana Fox (Àgata / Catalina), Adrià Collado (Nuño), Raúl Méndez (Omar), Carlos Aragó (Ugalde) Luisa Huertas (dona gran), Fernando Becerril (Dr Morales), Marcela Pezet (Llorona ), Claudette Maillé (mare de les Basson), Andrea González Velasco (Àgata / Catalina "8anys")

-El tipus de film: terror

-La música, de qui és: Carles Cases

-L'argument, sense contar el final: Catalina i Àgata són dos germanes bessones que des de nines han tingut una connexió gairebé telepàtica. Una nit, Ágata pateix un accident que la deixa atrapada entre el món dels vius i el dels morts. Juntament amb Nuño, el seu gran amic, i Omar, el nòvio de la seva germana, Catalina haurà de resoldre el misteri que envolta el tràgic accident, internant cada vegada més dins d'un món aterridor del qual no hi ha retorn.

-Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc.

Recoman aquesta pel·lícula perquè és una de les pel·lícules de por que me n'he duit un parell d'esglais i també és d' intriga i et fa ganes de saber més. Quan la vaig anar a veure al cinema no sabia que era espanyola, i quan vaig veure els personatges vaig pensar que seria un horabaixa molt llarg! I al final, la pel·lícula em va encantar. La història també em va agradar molt.

-Vos deix una foto dels actors:

Sota el meu llavi

Aquest poema és d'en Joan Salvat-Papasseit. Tracta sobre l'amor carnal. Et conta moltes coses amb poc text. Quasi tot el poema parla de besades.

Sota el meu llavi i el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca

l'ombra corba
incitant
de l'esguard:

encara un altre bes
un altre
un altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!




PREGUNTES:


A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema.

Nomès de lleguir el primer vers ho diu que es amor carnal.

B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".
Amor carnal, una parella intimidant.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és també autor d'articles, manifestos i altres proses de tipus polític i social. La seva obra està marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort precoç. Els seus poemes, amb influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919), passant per La gesta dels Estels (1922) i culminant amb el vital entusiasme del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi el 1924. La ciutat de Barcelona li recorda amb un monument situat al Moll de la Fusta on, al peu, està reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en que l'autor va treballar de vigilant nocturn al moll. La seva obra poètica ha estat profusament difosa entre el gran públic, sobretot a partir de ser cantada o recitada per Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'altres.

EN QUÈ M'AGRADARIA TREBALLAR?

Si som sincera, m'agradaria treballar al voltant dels nins i de les nines... M'encanten els infants, són tan adorables... M'agrada estar amb ells perquè tenen molt a descobrir i cada vegada que estic amb ells m'agrada fer-los coses noves per com cantar, pintar, jugar...etc
Però per poder dedicar-me a la puricultura he d'estudiar bastant, i a mi mai no m'ha anat bé estudiar. Primer, he de fer un grau mitjà de tècnic tenc que fer un grau mitjà de tecnic de sociosanitària i una vegada aprovat això, he de fer un grau superior d' educació infantil.

Serveis socioculturals i a la comunitat - Grau mitjà Tècnic en atenció sociosanitària (*)

(*) currículum propi de les Illes Balears

Competències professionals:

Atendre i tenir cura en la vida diària de persones i col·lectius amb especials necessitats de salut física, psíquica i social: persones grans, discapacitats, malalts crònics i convalescents, aplicant les estratègies i procediments més adequats, sota la supervisió corresponent en cada cas, per mantenir i millorar la seva autonomia personal, les seves relacions amb l'entorn i la seva inserció ocupacional.

Ensenyaments (durada 2.000 h)

MÒDULS	HORES
Planificació i control de les intervencions	132
Atenció sanitària	198
Higiene	192
Atenció i suport psicosocial	224
Oci i temps lliure de colectius específics	132
Suport domiciliari	224
Alimentació i nutrició familiar	64
Administració, gestió i comercialització en la petita empres o taller	66
Necessitats físiques i psicosocials de colectius específics	160
Comunicació alternativa	96
Relacions en l'equip de treball	44
Formació en centres de treball (FCT)	380
Formació i orientació laboral	44
Hores de lliure disposició	44

Títol que se n'obté

Tècnic en atenció sociosanitària

Àmbit professional i de treball

· Aquest tècnic exercirà fonamentalment la seva tasca en el sector de la intervenció social.
· Podrà integrar-se en qualsevol estructura oi organització empresarial o pública que tingui com a objecte l'atenció directe de persones amb necessitats especials de salut física, psíquica i social, fora de la xarxa d'atenció sanitària. En concret, podrà estar contractat per:

- Administracions públiques, fonamentalment municipals i autonòmiques encarregades de la gestió i prestació de serveis d'atenció a persones depedents.
- Entitats privades, amb o sense finalitat de lucre, tant si s'oferten serveis directes a l'usuari com si són responsables de la gestió de serveis o programes d'atenció de titularitat pública.

· Específicament podrà exercir les seves funcions, bé per contracte laboral directe, bé per contractació per a serveis específics, en els següents centres o equipaments:

- Centres residencials de persones grans, discapacitades psíquiques, físiques o sensorials.
- Altres models residencials: pisos tutelats de persones grans, de discapacitades, etc.
- Centres de dia, centres de rehabilitació, centres d'oci i temps lliure...
- Centres d'inserció ocupacional de persones discapacitades: centres ocupacionals, centres especials de treball...
- Serveis d'atenció domiciliària.
- Domicilis particulars.

· En general, aquest tècnic s'integrarà en equips de treball juntament amb altres professionals d'igual o inferior nivell: cuidadors, altres tècnics..., dependents dels equips multidisciplinars, formats per professionals diversos: metges, psicòlegs, treballador social, diplomat en enfermeria, tècnic superior en integració social... amb els quals col·laborarà a l'hora de desenvolupar la intervenció directe prèviament programada.

· És previsible que aquest professional pugui, a més a més, exercir com autònom oferint els seus serveis directament a les unitats convivencials que ho demandin o crear la seva pròpia empresa de serveis domiciliaris tot sol o associat amb altres tècnics.

Sortides professionals

• Governant, supervisor, responsable de planta…, en les institucions residencial destinada a tenir cura de persones grans amb necessitats específiques.

• Cuidador de persones grans, persones discapacitades físiques, psíquiques o sensorials, en les diferents institucions existents.

• Tècnic d'atenció domiciliària.

• La possibilitat d'especialització sorgeix en aquest professional de dues directrius fonamentals. D'una banda del col·lectiu d'intervenció: persones grans, discapacitades, convalescents…; i de l'altra, dels serveis específics donats per la institució o organisme a on s'ubiqui: residencial, oci, inserció ocupacional, atenció domiciliaria…, que requerirà un període d'adaptació/formació en el lloc de treball.

Accés a altres estudis

Els alumnes que hagin superat íntegrament un cicle formatiu de grau mitjà podran accedir a qualsevol modalitat de batxillerat.

Normativa:

RD de títol 496/2003 (BOE núm.124, de 24 de maig)
Decret de currículum Illes Balears 35/2005 (BOIB núm.58, de 16 d'abril.

Serveis socioculturals i a la comunitat - Grau superior Educació infantil

Competències professionals

Dissenyar, implementar i avaluar projectes i programes educatius d’atenció a la infància en el primer cicle d’educació infantil en l’àmbit formal, d’acord amb la proposta pedagògica elaborada per un/a mestre/a amb l’especialització en educació infantil o títol de grau equivalent i en tota l’etapa a l’àmbit no formal, generant entorns segurs, en col·laboració amb altres professionals i amb les famílies.

Ensenyaments (durada 2.000 h)

	MÒDULS	HORES
1r	Didàctica de l'educació infantil	260
1r	Autonomia personal i salut infantil	160
1r	Expressió i comunicació	160
1r	Desenvolupament cognitiu i motor	200
1r	Horari reservat per al mòdul impartit en anglès	90
1r	Formació i orientació laboral	90
2n	El joc infantil i la seva metodologia	160
2n	Desenvolupament socioafectiu	100
2n	Habilitats socials	100
2n	Internvenció en familíes i atenció a menors en risc social	100
2n	Primers auxilis	40
2n	Horari reservat per al mòdul impartit en anglès	40
2n	Projecte d'atenció a la infància	40
2n	Empres i iniciativa emprenadora	40
2n	Formació en centres laborals	400

Títol que se n'obté

Tècnic superior en Educació infantil

Àmbit professional i de treball

• En el sector de l’educació formal
• En el sector de l’educació no formal
• En el sector dels serveis socials d’atenció a la infància

Sortides professionals

• En el sector de l’educació formal

• En el sector de l’educació no formal

• En el sector dels serveis socials d’atenció a la infància

Accés a altres estudis

El títol de Tècnic superior permet l’accés directe a:
• Cursar qualsevol altre cicle formatiu de grau superior en les condicions d’accés que s’estableixin.
• Estudis universitaris de grau en les condicions d’admissió que s’estableixin i amb el reconeixement del nombre de crèdits ECTS que es determinin.

Normativa

RD de títol 1394/2007 (BOE núm. 282, de 24 novembre de 2007)
Ordre de la conselleria d’Educació i Cultura de 28 de novembre de 2008

ÚLTIMA XERRADA!

Ahir va venir na Ma Antònia per acabar de fer la xerrada sobre l'alimentació.

Varen posar com exemple tres maneres de fer règim, el que més hem va impactar va ser que la mantequilla engreixa molt, com també la margarina i l'oli, per això molta de gent que té anorèxia deixa de consumir oli perquè l'oli té molt de greix, també deixen de menjar fruita perquè té sucre. Una al·lota que va a la consulta de de Ma Antònia només menjava puré d'un tassó d'aigua i un poc d'espinacs, ni sal ni res més.

Va estar molt bé proposar els casos que va dur ella perquè així ens deia si era eficaç la dieta o no i la majoria no ho eren. Em va sorprendre molt que si fas un règim basat en la proteïna, per posar un exemple, podem tenir una sobredosi de proteïna i el rinyons es poden arribar a rebentar, també hi ha gent que no sap aturar de menjar, i també hi ha gent que no vol menjar o que menja molt i llavors s'enpanedeix i es provoca el vòmit.Això és una malaltia que es diu Bulímia.

Bé, la conclusió és que si vols baixar de pes, ves al teu metge i ell et recomenarà bé el que has de fer.

LA LLUNA

Aquí vos deixaré un escrit sobre la lluna. Trob que la lluna encara té molt per descobrir, i és un satèl·lit molt curiós perquè cap dia no és igual, sempre va canviant de forma i cada forma significa una cosa, i diuen que, segons la forna de la lluna, significa alguna cosa. Aquí baix vos deixaré un parell d'exemples. La lluna per a mi és molt especial perquè és misteriosa i desconeguda. El tema dels eclipsis m'agrada. Un eclipsi llunar sol passar cada 100 o 150 anys. També corr el rumor que Neil Amstrong no va anar a la lluna, però tampoc ho vull assegurar perquè això ho vaig veure en un programa que es diu "Los cazadores de mitos" i van dir que, a la lluna, no hi ha ombra i tampoc hi ha vent, i a una fotografia apareix aquesta ombra i també a la mateixa fotografia, la bandera es veu inclinada pel vent.

LA LLUNA

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. El seu diàmetre és de 3.475 km i orbita a una distància mitjana de 384.400 km. La seva massa és molt menor que la terrestre, i l'acceleració de la gravetat és aproximadament 1/6 de la de la Terra. La seva superfície està plena de cràters i posseïx una atmosfera molt tènue. Vist des de la Terra, és l'objecte més brillant després del Sol, tot i que realment no brilla, ens reflecteix la llum del sol. El 21 de juliol de 1969 els astronautes de l'Apollo XI van ser els primers homes a trepitjar la seva superfície.

ESTATS DE LA LLUNA

Els noms tradicionals de les quatre fases lunars són:

1. Lluna nova (astronòmicament noviluni)

2. Lluna creixent o quart creixent

3. Lluna plena o ple de la lluna (astronòmicament pleniluni)

4. Lluna minvant, quart minvant o lluna vella.

FRASES DEL PETIT PRÍNCEP

Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.

Aquesta frase té un gran significat per a mi. La veritat és que tothom experimenta aquesta frase dia a dia, perquè si tu vols aconseguir alguna cosa, has de lluitar per aquesta cosa... Per exemple, ara nosaltres estam intentant treure el graduat escolar i, dia a dia, hem de fer feina, estudiar... etc. Ens hem d'esforçar per poder obtenir el graduat escolar. Una vegada aconseguit, ja arribarà la papallona i, per a nosaltres, arribar a la papallona seria aprovar aquest curs.

És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.

Tothom més d'un pic ha criticat l'altra gent, però, a vegades, tant de criticar l a gent no tenim temps per fixar-nos en nosaltres mateixos i en els nostres defectes. I també podem tenir els mateixos defectes que els altres. Aquesta frase té molta de raó, no és fàcil mirar-te a tu mateix i veure els teus defectes. M'agradaria molt que tota aquesta gent que està criticant les persones es posi davant un mirall amb una altra persona i que l'altra persona el comenci a criticar i que vegi com es pot arribar a sentir una persona criticada.

· Els vanitosos només senten les alabances.

Hi ha molta gent vanitosa, la veritat un poc vanitós sí que és bo ésser-ho, però com pots preveure hi ha gent de tot tipus. N' hi ha que són més o menys venitosos. Trop que ésser d'aquesta maneta és dolent per a si mateix perquè només sents el que t'interessa, i trob que si ets tan bo per escoltar les coses bones teves i les acceptes, també hauràs d' acceptar els teus defectes.

AMOR SENSE RESPOSTA.

Un poema de na Carolina Ibac! Aquest poema està molt bé... M'ha fet recordar una experiència que vaig tenir jo fa molts d'anys. Ha ha hagut un parell de paraules que no entenia però les he comentat amb la meva tutora i m'ha respost molt bé als dubtes que tenia.

Amor platònic…

Gens pletòric.

La mala sort de l’atzar.

Les males jugades del cor.

Enamorat de la teva son,

em cega la meva ment.

No és just que t’estimi

com mai he estimat.

I tu em miris indiferent.

Els teus ulls m’obren de bat a bat.

Invisible per a tu, com un cristall,

la meva ànima és lluny, del teu mirall.

Amor no bidireccional,

amor que crec ideal.

No ets tu.

Sóc jo.

Tu ets pura.

La meva existència dura,

sense la teva tendresa.

Eterna deessa.

Sóc ben petit.

Davant la teva bellesa.

Que m’hipnotitza

fins l’infinit.

L’amor em fa la guitza

i jo ploro cada nit,

per fora i per dins.

Com poder acceptar que no m’estimes

més enllà de l’amistat?

Si només vull perdre’m

en els teus llavis,

Si només vull fondre’m

en el teu cos savi.

Vull deixar de perdre el temps.

M’ho repeteix la meva ment, contínuament.

Estimar-te és un camí sense sortida.

Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.

Les percepcions ens juguen males passades.

M’he equivocat en somniar-te.

L’amor ha de ser correspost.

Al món existeixen moltes ànimes bessones.

Algun dia tindré la sort

de trobar-te sobre les ones.

T’esperaré, sirena meva.

La meva estima és tota teva.

Carolina Ibac

mineria i ferro

MINARIA


La mineria és l'obtenció selectiva dels minerals i altres materials a partir de l'escorça terrestre. Això també correspon a l'activitat econòmica primària relacionada amb l'extracció d'elements i és del qual es pot obtenir un benefici econòmic. Depenent del tipus de material a extreure i beneficiar, la mineria es divideix en matèria i no metàl.lica.

Al llarg dels anys les mines causen problemes són respiratoris, degut sobretot a la inhalació de pols i fum, però també hi ha per contacte. Comú a totes les malalties de la mineria és la seva evolució que és llarga i prolongada sent considerada com a malaltia crònica.
A les mines de carbó: Neumoconiosi, fibrosi pulmonar, Càncer de pulmó.
A les mines de plom: Saturnisno.
A les mines de mercuri: Mercuriales o hidrargirismo
A les mines d'amiant: abestosis, fibrosi pulmonar Càncer de pulmó.
A les mines de Sílice: Silicosi, fibrosi pulmonar
A les mines de ferro: Siderosis, bronquitis crònica en mines de cobalt: Fibrosi pulmonar


FERROCARRIL

El seu desenvolupament es va produir a la primera meitat del segle XIX com part de la Revolució industrial, fent ús de l'avantatge més tècnica que suposa el baix coeficient de rodament metall sobre metall-de l'ordre de 3 per 1.000 i molt inferior al coeficient de rodament sobre carretera-, el que va causar una transformació completa de la societat en permetre el transport de persones i mercaderies a un baix cost i en forma regular i segura.

TEMA 5

LA POBLACIÓ ESPANYOLA AL SEGLE XIX.

El creixament demogràfic:

Al segle XIX, la població espanyola va créixer un set milions d'habitants. Sobretot va aumentar madrid , Catalunya, Murcia, les Canàries, el País Basc... Aquest descens de població va ser perque va aumentar la mortalitat i el mantaniment de la natalitat.

CAUSES DEL DESCENS DE LA MORTALITAT VAREN SER:

• un augment de la producció agraria i una alimentació millor.

• unes condicions higièniques millors i grans avenços mèdics.

Els moviments migratoris:

A espanya, mols pagesos varen haver d'hemigrar perqu`q tenien poques oportunitats de feina.

Al començament els emigrants se n'anaven cap a les zones més industrialitzades (Madrid-Barcelona-Biscaia...). Al final del segle XIX la major part d'emigració s'adreça a Cuba i als països de l'America Llatina.

El creixament de les ciutats:

Però la major part de la població espanyola continuava sent rural: un 70% residia en poblacions petites.

LES TRANSFORMACIONS ESN L'AGRICULTURA.

La reforma agrària liberal:

La reforma agraria liberal pretentia canviar les formes de propietat de producció a l'Antic Règim. La reforma agrària es varen vendre les terres de l' Esglèsia i dels municipis o ajuntaments a particulars. Aquest procés de vendes es va anomenar desamortització.

Un desenvolupament escàs:

Majoria dels pagesos no varen poder comprar terres ni maquinària agrícola i varen continuar

Rendiments baixos i els preus, elevats en comparació amb d'altres països. Al nord peninsular es conrrevaven patates; a Galicia, tircs. A Catalunya i a La Rioja la viticultura i a Andalusia, l'olivera.

ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ.

Els problemes de la industrialització:

La industrialització d'Espanya es va retardar, va ser incompleta. Al final del segle XIX encara era un país agrari, amb algunes zones industralitzades.

• La poca capacitat de compra de la població, que era majoriatariement pobra.

• Les poques invercions en la industria, perque amb prou feines hi ha burgesia.

• L'escassetat de minerals i d'energia.

No poria competir internacionalment perquè els seus productes eres més cars. Per aixòm es va imposar el proteccionisme ( imposats als productes estrangers) per afavorir el creixament de la indústia nacional.

La indústria tèxtil:

XVIII ja es produïen a Catalunya texits estampats de cotó

El 1833 es va instal·lar la primera màquina de vapor a la industria tèxtil. El carbó s'importava per mar. La qual cosa va der que moltes fàbriques s'instel·lassin a la costa.

XERRADA DE AHIR SOBRE LA SEXUALITAT

Ahir ens va tocar fer la darrera xerrada sobre la sexualitat. Qui ens va parlar sobre el tema va ser en Sergi, na Ma del Mar i na Marta.

La xerrada va ser molt divertida i entretinguda. Vàrem xerrar de tots el tipus de sexualitat com, per exemple, donar-li una besada a la teva mare, a un amic o a un company de feina...etc. És un altre tipus de sexe.

Al final de la xerrada vam agafar un dossier on hi havia un parell de casos reals que havien passat a joves. Ho varen explicar com a exemple, i també perquè ens posàssim a la seva situació i també perquè opinàssim sobre el cas.També ens varen dir que la major part dels al·lots i de les al·lotes joves veuen malament que les dones es masturbin i, en canvi, els homes està ben vist. Na Ma del Mar ens va explicar una manera de fer una felació segura sensa contagis. Ens va dir que hi ha un quadre que està fet per fer felacions, si en un cas no teníem el quadre, podíem utilitzar un preservatiu, però en cas que li volguessin fer la felació a una dona, havíem de rompre el preservatiu de manera quadrada, i si un cas no teníem preservatiu, podíem emprar paper film.

La xerrada va estar molt bé, vaig aprendre moltes coses, però el que més em va impactar va ser el que va fer na Ma del Mar.

M'hagués agradat bastant que hi hagués hagut la presència de la nostra tutora.