Joan Miquel Chacón

Ens trobam davant d'un poema d'en Joan Miquel Chacón. Aquest jove és de Campanet i a començaments del mes de maig ha de venir al nostre centre a contar-nos la vida d'en Damià Huguet, i anirem a conèixer la seva casa, els llocs on s'inspirava per a escriure, etc.
Aquest poema parla sobre Campanet. M'ha donat la sensació que el poema ens parlava d' una nit d'estiu perquè canten els grills, els bars estan estibats, etc...
La veritat és que m'ha vengut una sensació de calor, benestar, el record del cant dels grills... Campanet és un poble que m'agrada bastant perquè és de muntanya, hi passen les fonts ufanes i està a la part Nord.
Lladrucs de fons, concert de grills a mitjanit,
campanars repicant alens,
feixugues foscors abracen la son dels sementers,
estels entotsolats enyoren cels blaus,
fanals taquen de claror els carrers, cafès estibats de veus,
amants desfogats als caps de cantons,
capamuntes caparrudes,
reguerons de fosca pengen dels referits. Aquest poema podria ser ben bé una postal de Campanet a mitjanit.

Joan Miquel Chacón
Sementers: Cadascuna de les parts d'una terra de conreu que hom sembra d'una planta determinada.

Desfogat: Desfogar-se les passions

Regueró: Canal entre dues fileres de teules, en una teulada.

Referir: Capa de calç i grava, de guix o d'una altra mescla, que és aplicada a una paret per tal de fer-la llisa.