M’encantaaaa!! Molt bééé! la verita és que en aquest poema es perceb ràbia, m’agradaria llegir-lo davant d’un masclista, perquè nosaltres també som persones i tenim els mateixos drets que ells, encara que ells no ho pensin. M’ha agradat bastant!! ¡IGUALTAT!
Tu, mascle, que penses que ho saps tot.
Tu, mascle, que et sents sempre superior.
Tu, mascle, que menysprees les dones.
Tu mascle que ben poc els dónes.
Tu, mascle, que et sents amb drets.
Tu, mascle, que no vas dret.
Tu, mascle, mira’m a la cara.
que jo sóc dona i també mare.
Potser no te n’adones.
Potser mames del passat,
un passat que ens ha fet mal.
Potser una dona t’ha mal ensenyat.
Potser només ets un animal.
Potser mai hi has pensat.
Potser… qui sap?
Només tu ho pots esbrinar.
Potser ara és el teu moment.
Potser ara tens l’última oportunitat,
de ser persona abans que mascle.
de ser un bon home, com molts d’altres.
No t’enganyis.
No t’aprofitis.
Tu, mascle, ja és temps de canviar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario