Poema de Carolina Ibac per en David

Això és un poema de Carolina Ibac dedicat per en David de la nostra classe... la veritat te tota la raó tothom te que seguir el seu camí...

Cal girar cua.

No seguir endavant,

amb una tortura,

que no deixa de fer-nos mal.

Cal girar cua,

i reprendre la felicitat.

Ja no hi ha més excuses.

És la nostra oportunitat.

Cal girar cua,

i tornar a començar,

amb noves il·lusions,

que es faran realitat.

Cal girar cua.

P

R

O

U

Això ja s’ha acabat!

La llum és estesa,

allà a la “Meseta”.

I el somriure renaixerà,

amb l’estima vertadera

i l’anellada tranquil·litat.

Ben lluny de la fera.

Ben lluny de la bèstia.

Ben lluny dels problemes.

Ben a prop de la pau eterna.

És la nostra revolució.

És el canvi radical,

que ens espera.

És una nova vida

És una nova lluita.

I potser caurem,

però mai dins el forat.

De terra, ens aixecarem

amb força i voluntat.

Tenim l’amor del nostre costat.

Les cadenes ja s’han trencat.