Aquí teniu un poema de na Carolina Ibac. La veritat és que està molt bé, a mi m'ha fet pensar amb la meva classe perquè, alguna vegada, hi ha un petit contratemps entre nosaltres però, al cap d'una estona, tot està arreglat.També la coordinació per a nosaltres és molt important perquè estam a una classe molt petita i per entrar-hi o fer-hi alguna feina en grup ens hem de organitzar bé per poder passar.
Tu i jo.
No estem sols.
Ni tampoc el sol.
Tot i que ens hi sentim…
de vegades, sempre o mai.
mentre temps a temps, vivim.
Formem un grup ben estructurat,
molt gran, abstracte i ben pensat.
Ens coordinen les normes.
Davant la diferenciació,
ens enriquim a totes, totes.
Comprendre’ns és la nostra intenció.
Són tantes les maneres de pensar
que és difícil un acord universal.
Hi ha corrents filosòfics,
Hi ha corrents econòmics,
HI ha corrents polítics,
Hi ha corrents arreu
I nosaltres…
Rere cada corrent
Ens diferenciem dels altres.
Sempre corrent,
formem grups
dins el gran tot.
Ho tenim ben fotut.
I si les parts no funcionen.
Perquè el tot s’enfonsa.
Ens oblidem que som un equip.
I que la solidaritat ens agermana.
I lluitem uns en contra els altres,
amb guerres, menyspreus i salvatjades.
Jo sóc diferent.
Tu ets diferent.
Ell és diferent.
Ella és diferent
Nosaltres som diferents.
Vosaltres sou diferents.
Ells són diferents.
Elles són diferents.
Gràcies a la diferència,
cadascun de nosaltres és únic.
Cal acceptar totes les essències.
I mai no deixar de ser un mateix.
A això li diuen tolerància,
Jo li dic bon cor i bon seny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario