Poema de Carolina Ibac per a Antònia

Aquí abaix teniu el poema de na Carolina Ibac dedicat per a la nostra tutora.M’encanta aquest poema! Has reflectit molt bé la nostra tutora. Tot aquest mocador brodat ha merescut molt la pena, i em fa pena que ja s’hagi acabat, la veritat és que esper que tot aquest mocador ens pugi ser útil a tots nosaltres. Moltes gràcies. Se ben sert que la nostra professora li ha encantat aquest poema i se'l a rellegir molts de pics i cada pic trobava i sentia una cosa nova.

La fada dels pecupins

(Poema dedicat a n’Antònia Lladonet Riera)

Fada de les illes.
Una ànima salada.
Les engrunes de mar
mullen la seva cara, càlida.

És un somni d’il•lusions trobades
entre les ànimes joves nates
Que guia i motiva, constant.
Que viu i inspira, estimant.

Plena de llum mallorquina.
Plena de tendresa divina.
Omple els cors bategants
Generositat gegant.

A la nit,
una espurna,
de foc intens,
de les llunes,
il•lumina viva
els paratges
-de les viles-
Sense fer més,
que un riure
a cada racó,
a cada petó,
a cada anada,
a cada tornada,
-a trenc d’alba-
a cada matí,
a cada vesprada.
És ella, tot sent
una ànima blanca,
una bella farola
que no és sola.
Si més no, broda
aquell mocador
que començà
una tardor.
I tot just ara,
l’acaba…
amb l’estiu
endavant,
expectant,
de noves…
noves.

Les fades existeixen,
Tu n’ets la prova.