Aixó es un poema de na Carolina Ibac, tracta de la pau. Aquest poema està dedicat per a la nostra classe 2n PQPI. Va ser una sorpersa de la nostra tutora (Antonia Lladonet), i hens va sorprenda bastant que una poetessa hens dediques un poema. Moltes gracies a les dues Antonia i Carolina!!
LA PAU ENS ESPERA
De vegades, pensem que el dia és fosc
Mirem el cel i no trobem el sol.
Els núvols ens ho fan veure tot tort.
La pluja ens mulla la pena de cop.
Ens fem grans i veiem el món.
Pensàvem que tot seria diferent.
L’ara és envoltat de somnis presents.
El futur ens espera, allà ja hi som.
Lluitem per superar-nos dia a dia.
Una lluita de pau i harmonia.
Un anhel de bondat i estima.
Un curiós passeig per la vida.
Les guerres ens trenquen l’ànima
en petits vidres que esmicolen els valors.
I a cada trosset es reflexa una vida i una mort.
Mentre, vola més enllà la més sàvia àliga,
que ens mira.
No deixem que els odis dominin les nostres passes.
No deixem que les enveges ens facin desitjar allò que no som.
L’autenticitat la tenim tots i cadascun de nosaltres.
Només cal trobar la pau dins, fora, arreu, és el tot.
La diversitat ens fa diferents i ens regala riquesa ben entesa.
La desigualtat és el monstre que discrimina a la gran majoria del planeta.
Les guerres ens porten mort, fam, misèria, pobresa.
L’únic camí a la felicitat és el que ens duu a aquella estrella.
I us preguntareu: -Quina estrella?- La trobaràs al teu cor.
Pau i amor,
Comprensió i empatia,
Assertivitat i diàleg,
Tolerància i educació.´
Tenim les eines,
ara cal que ens arremanguem
i comencem a construir
el món millor que ens espera.
Depèn de tu.
Depèn de mi.
Depèn de tots.
Carolina Ibac
Hola Míriam, m'heu enyorat avui? Estic molt contenta de trobar entrades noves als vostres blogs! El teu comentari inicial m'ha emocionat pel que diu i també perquè està molt ben fet! Endavant, això serà de profit per a vosaltres!!!! Salutacionsss guapaaa
ResponderEliminar