OSMOSI

Aquí un poema de Carolina Ibac, parla de la química que hi ha entre dues persones, la veritat és que està bastant bé per a parlar de la química.

Aquesta vegada m'ha costat un poc més comprendre el poema, perquè empra paraules amb l'ús habitual. Peró me l'he llegit un parell de pics i finalment l'he entès.









OSMOSI

Et sento i no hi ets.
Et veig sota les estrelles.
Tot envoltat de fades fervents.
Unes joves i altres velles.
Ben belles,
Totes.

Màgia d’ones
de la mar emocional
de les estones.
Breus i intenses,
fondes.

L’aire de l’infinit
Viola tots els sentits
I allò que no entenem,
parasita,
dins l’ànima,
viva.

Som eterns i engendrats
per la sang púrpura,
d’una joventut tossuda i pura.

És màgia l’osmosi amb la natura.
És màgia l’osmosi de l’aventura.
És màgia l’osmosi de totes les criatures.

És màgia l’osmosi entre tu i jo.
És màgia l’osmosi del talent i del do.
És màgia l’osmosi de l’estima.
És màgia la vida.

La vida és màgia.

Carolina Ibac