MANCA VIDA

Aquest poema de na Carolina Ibac és el més difícil de comentar de tots els que m'he trobat. Malauradament, la vida té un començament i un final, vulguis o no, per a tothom. És un tema trist que em baixa la moral. Està molt ben plantejat i et fa pensar en la vida i que se s'ha de gaudir al màxim, dia a dia.





Manca de vida

Un fil prim ple de dies

que es tiba i s’encongeix

fent camí, via a via.

I un dia la llum es debilita,

perd la força dels primers dies,

és l’estrella que duem a dins

que vol marxar a un cel infinit.

Un dia vam néixer,

d’un atzar de dues ànimes foses,

que potser ara ja són mortes.

I el seu abandó d’aquesta vida

ens endinsà en la pena més pena

de totes les penes.

Aquells que estimem marxen

però el nostre consol és que els seguirem,

tard o d’hora, serem de nou amb ells.

La vida té una sola direcció,

un mateix fi per a tots.

Cal aprofitar-la amb dignitat

i ser millor del que som.

I quan tot s’hagi acabat

poder descansar contents

d’haver viscut el present,

d’haver recordat el passat.

I ara, que som allò que ens queda de temps

Rumiem com el viurem,

com el deixarem fer,

com farem sense deixar fer,

sempre sent nosaltres,

sense voler ser altres.

Únics ja sent rics o pobres,

acabarem enterrats,

o cremats

o esquarterats.

I la nostra ànima s’enlairarà

cercant les altres ja enlairades.

Tot comença i tot acaba,

sense excuses,

sense fugides,

sense temps.

S’acaba el present.

Roman tot ja en el passat.

El fil prim s’ha trencat.


Carolina Ibac.

La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu. Es refereix tant a la terminació en si com a l'estat posterior de l'antic organisme. L'autèntica naturalesa del que ve després de la mort ha estat des de fa mil·lennis una preocupació central de les tradicions religioses i filosòfiques d'arreu del Món. Moltes religions tenen fe o bé en una mena de més enllà o bé en la reencarnació. Per molts, l'efecte de la mort física sobre qualsevol possible ment o ànima roman una pregunta oberta. Per la ciència contemporània, la mort d'un organisme és final.

Gairebé sense cap excepció (vegeu Hydra), els animals moren eventualment d'envelliment. Alguns fenòmens intervinents que habitualment causen una mort prematura inclouen la malnutrició, la predació, la malaltia, els accidents que provoquen traumatismes terminals o, en circumstàncies extremes, una greu pertorbació d'un ecosistema. Les activitats humanes voluntàries que provoquen la mort inclouen el suïcidi, l'homicidi i la guerra. Cada dia moren aproximadament 150.000 persones arreu del món.^[1] La mort al món natural també es pot produir com a resultat indirecte de l'activitat humana: una causa creixent de depleció d'espècies en temps recents ha estat la destrucció de sistemes ecològics com a conseqüència de l'expansió de la tecnologia industrial.^[2]

L'objectiu principal de la ciència mèdica ha estat postposar i evitar la mort. En aquest context, la mort és vista més com un procés que un esdeveniment; condicions que antigament eren considerades indicadores de mort són actualment reversibles.^[3] Quan es traça una línia divisora entre la vida i la mort, cal tenir en compte altres factors a part de la presència o absència de signes vitals. En general, la mort clínica no és ni necessària ni suficient per determinar la mort legal. Un pacient amb un cor i pulmons funcionals que hagi patit mort cerebral es pot declarar legalment mort sense que es produeixi la mort clínica. En altres paraules, la definició mèdica precisa de la mort esdevé més problemàtica, paradoxalment, a mesura que avancen els coneixements científics i la tecnologia.

Cançó de la primavera!

Aquí vos deix una cançó de la primavera, aquesta, la veritat és que un dia s'acosta i un altre dia es fa enfora. La cançó encara que paregui un doi és la pura realitat d'una flor.

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.
Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

La meva experiència amb na Carolina Ibac!

Tot va començar el primer trimestre. En el primer trimestre, a català, estàvem fent el tema del Romanticisme i la nostra tutora ens va presentar uns poemes d' una al·lota anomenada Carolina Ibac, perquè els seus poemes son molt bons d'entendre, no son com els poemes d'un temps que posen paraules complicades. I de cada vegada, jo agafava més interès amb els poemes, perquè jo mai no havia entès els poemes, i la veritat és que la meva tutora Antònia i na Carolina ens varen fer obrir els ulls cap a la poesia, la veritat és que cada vegada que llegesc un poema d'ella em deixa un bon gust de boca.

Se'ns va proposar triar un tema setmanal, perquè ens fes un poema dedicat cap a nosaltres, i tenir aquest privilegi que una poetessa dediqui el seu temps per a nosaltres, fa que posis més interès sobre això. Per decidir els temes dels poemes vàrem fer un llistat sobre els temes que ens agradaven. El primer poema vàrem decidir fer-lo sobre Haití. Na Carolina el va anomenar L'última paraula de la natura, per la causa de morts, gent sense casa, etc... I els volíem conmemorar per aquesta tragèdia. Els temes que varem decidir varen ser sobre: la vida, el racisme, amor no correspost, la pau, la llibertat, Haití, la mort, la família, etc... Els vam triar perquè solen ser un dels temes més típics dels poemes, i també perque ens interessaven bastant.

Per a mi la poesia abans era un avorriment i ara la veritat ja no és un avorriment, de cada vegada li trob més significat als poemes i em costa menys comprendre-los. Per a mi la poesia ara té un gran significat, moltes vegades quan llegesc un poema em fa reflexionar sobre el que he llegit i a mi això mai no m'havia passat.

Per a mi el poema que significa més és el de Fem pinya, perquè em va sorprendre bastant veure tots els nostres noms dels meus companys de classe, i la conclusió està bastant bé, perquè la veritat és que li vàrem demanar un poema sobre nosaltres. Si jo fos poetessa no sabria què escriure sobre una classe de vuit persones a qui no conec en persona, només ens coneix mitjançant comentaris que li deixam a la seva pàgina web.

A mi m'ha agradat bastant aquesta experiència perquè no és tothom que té aquest privilegi que una poetessa ens dediqui el seu temps lliure a una classe que no coneix personalment. També m'ha agradat bastant perquè m'ha acostat molt a la poesia. No m'arrepentesc gens d' haver seguit aquest projecte, la veritat és que ens sap greu que acabi tan aviat però esper estar sempre en contacte amb na Carolina i amb la nostra tutora, amb els meus companys no em sap greu perquè els he hagut de soportar dos anys seguits, però, vulguis o no vulguis, els he agafat un poc d'apreci. Tot això m'ha fet veure una altra cara de la poesia. Gràcies per tot això.

Diferents conceptes de família

El següent text parla sobre les famílies. L'entorn religiós no vol que hi hagi famílies amb dos pares o amb dues mares, tampoc els agrada que hi hagi parelles separades ni l'avortament.

Trob que la societat ha canviat, s'ha modernitzat i, tot i que encara hi ha famílies tradicionals, n'hi comença a haver d'altres tipus.

Tothom ha de ser lliure a l'hora de triar la seva vida i a qui vol estimar. L'infant no té per què ser més feliç en una família tradicional. Si un infant neix a una ciutat o a un poble influeix bastant ja que farà coses diferents.

No tenc un ideal de família. L'important en una família és l'estimació que es rebi i la unió, sempre junts, passi el que passi, aquesta és la millor opció per ser feliços.

La meva darrera anècdota!

El que vos vaig a contar no m'ha passat a mi sinó a una amiga meva, però consider que és una anècdota molt divertida.

El dissabte passat vàrem anar a veure un entrament d'un "rally" i els cotxes passaven cada dos o tres minuts i la meva amiga estava dibuixant el paisatge que tenia al davant, molt bonic. Al cap d'una estona la vaig cridar perquè vingués amb nosaltres i mentre estava venint havia de passar per un lloc estret i va caure a pes mort, de costat, un poc més i se'n va cap a baix.

Em va fer molta de gràcia perquè no es va fer mal, si s'hagués fet mal m'haguessin fuit totes les rialles.

Joan Miquel Chacón

Ens trobam davant d'un poema d'en Joan Miquel Chacón. Aquest jove és de Campanet i a començaments del mes de maig ha de venir al nostre centre a contar-nos la vida d'en Damià Huguet, i anirem a conèixer la seva casa, els llocs on s'inspirava per a escriure, etc.
Aquest poema parla sobre Campanet. M'ha donat la sensació que el poema ens parlava d' una nit d'estiu perquè canten els grills, els bars estan estibats, etc...
La veritat és que m'ha vengut una sensació de calor, benestar, el record del cant dels grills... Campanet és un poble que m'agrada bastant perquè és de muntanya, hi passen les fonts ufanes i està a la part Nord.
Lladrucs de fons, concert de grills a mitjanit,
campanars repicant alens,
feixugues foscors abracen la son dels sementers,
estels entotsolats enyoren cels blaus,
fanals taquen de claror els carrers, cafès estibats de veus,
amants desfogats als caps de cantons,
capamuntes caparrudes,
reguerons de fosca pengen dels referits. Aquest poema podria ser ben bé una postal de Campanet a mitjanit.

Joan Miquel Chacón
Sementers: Cadascuna de les parts d'una terra de conreu que hom sembra d'una planta determinada.

Desfogat: Desfogar-se les passions

Regueró: Canal entre dues fileres de teules, en una teulada.

Referir: Capa de calç i grava, de guix o d'una altra mescla, que és aplicada a una paret per tal de fer-la llisa.

LLUIS LLACH!

Avui hem fet una classe molt diferent a les altres. La nostra professora ens ha presentat un senyor que es diu Lluis Llach a través del "youtube".No el coneixia, mai no havia sentit res d'ell. Hem mirat un parell de vídeos sobre el poema Viatge a Ítaca.

VIATGE A ÍTACA.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinadesque entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítacat’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

Aquest poema tracta sobre la vida. Quan l'escoltes per primera vegada no l'entens, pareix que, simplement, parla de fer un viatge a una illa grega, però després d'haver-lo llegit una altra vegada m'he adonat que parla sobre el fet que hem de seguir el nostre destí, les nostres fites. La veritat és que quan l'entens el poema és molt millor.

Aquí vos deix un enllaç on hi trobareu la canço d'en Lluis Llach, la cançó es diu viatge cap a Ítaca. L'he triat perquè això era el seu darrer concert i està tot ple d'emocions, tant per en Lluis com per al seu públic.

http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc

BIOGRAFIA LLUIS LLACH: Lluis Llach i Grande (Girona,7 de maig 1948) és un músic i cantautor que va pertànyer al grup de setze jutges i es pot considerar com un capdavanters de la Nova Cançó. Com artista, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual, de tres generacions.

Viatge a Ítaca
El seu treball de l'any 1975, Viatge a Ítaca, basat en textos de Kavafis, es converteix en el seu disc més venut fins aleshores amb 150.000 còpies. Amb aquest disc inicia la col·laboració en els arranjaments de Manel Camp i amb el bateria Santi Arisa, ambdós manresans i antics components de Fussion. La seva presentació es feu el 7 de maig al Palau de la Música i a les vint-i-quatre hores de posar-se les entrades a la venda ja s'havien exhaurit. El dilluns 12 de maig, el cantant va ser conduït per la policia des de l'hotel on s'allotjava aquells dies, amb motiu dels seus recitals al Palau, fins a la Jefatura Superior, on va haver de declarar i no va sortir fins a dues hores més tard. L'interrogatori es va centrar en el primer recital quan el cantant, que tenia prohibit fer cap repetició de les seves cançons, després que el públic aplaudís durant més de vint minuts, va tornar a sortir per dir que no en podia cantar cap més.[7] L'esdeveniment previst en principi per sis actuacions, finalitzà a la cinquena, quan se li prohibeix un bis, se'l deté i se'l porta a la Comandancia Superior de Policia. Mentre, el públic va abandonar el Palau cantant a cor L'Estaca. Se li prohibeix seguir amb els recitals, se li imposa una multa de 100.000 pessetes, i durant més de vuit mesos van ser prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol. L'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, ho justifica per les reiterades infracciones al reglamento de espectáculos, que prohíbe terminantemente que los artistas se dirijan al público y establezcan diálogo con él, caso que el señor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislación vigente. Mentre persisteixen les prohibicions a l'interior (més de 75),[8] Llach es torna a refugiar a l'estranger. El mes d'agost actua a Londres, una altra vegada a l'Olympia, a Veneçuela, i el Théatre de la Ville de París li ofereix un contracte per actuar durant quinze dies. Tot París és ple de pòsters amb la imatge de Llach. Coincidint amb aquestes actuacions, mor Franco. Canta a la TV francesa al costat del mític Georges Brassens en un programa de cap d'any a Avinyó i de gran audiència.

EL CAU DEL DRAC

Aquí teniu un poema de na Carolina Ibac. El tema del poema ès Sant Jordi. És molt original perquè té forma de rosa... Bé esper que vos agradi...

El foc de sang púrpura és aquí.

Sento les flames que cremen per dins.

Les lletres formen satírics versos de bruixeria.

Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.

No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.

La mà ja no escriu, tampoc la ploma.

La cal·ligrafia és ara una font.

La tinta és ara polsosa.

El drac ja és mort.

I també les roses.

I la princesa.

I l’heroi.

Ara

ja

no

som

res.

No

més

que

un

sol

fet

de

ser.

Amor

pur

i

net.

LES FADES!

Aquí teniu una entrada lliure, i jo he triat el tema de les fades... Des de petita he tengut un gran interès sobre les fades... Sempre he tengut una gran intriga per a saber més sobre elles.

Les fades (del llatí fata) són esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir el seu equilibri. El seu nom en llatí significa destí, ja que les fades són una transposició de les moires gregues, unes criatures que apareixien al tercer dia del naixement d'un infant per predir-ne el futur.

Des del romanticisme se les representa com a noies joves amb ales. Apareixen sovint als contes populars, i sempre com a gent menuda, de gran bellesa i amb molt bon cor. Tanmateix, a l'edat mitjana les pintaven com un esperit protector o, sovint, maliciós i per protegir-se d'elles, la gent portava un amulet de ferro negre. Les fades vesteixen amb pètals de flors o amb teles de color blau, verd o daurat. De vegades porten una vareta màgica a la mà. Es poden tornar invisibles a voluntat i n'hi ha que poden parlar com els humans.

Els agrada molt la música, especialment la tradicional, els seus instruments preferits són les flautes i l'arpa. També els agrada molt ballar a la llum de la lluna, ho fan sovint, i les seves dances encisadores són d'una gran bellesa artística. Porten una vida idíl·lica i de lleure. Acostumen a ser molt delicades, suceptibles, polides i geloses. Les fades no són dolentes del tot ni tampoc bones del tot, són tant petites que no els caben dos sentiments a la vegada. Les fades són presents a la mitologia de moltes cultures com ara la britànica, la sueca, la xinesa, la iraniana i la catalana.
TIPUS DE FADES:
De moment no hi ha una classificació única de les fades, però segons alguns tractats que parlen del tema, podríem classificar-les de la manera següent:

* Fades blanques: segons les llegendes els agrada viure aprop de castells antics i envoltades dels arbres dels boscos que es troben al voltant de poblacions ben petites. Es diu que posseeixen grans virtuts.





* Fades verdes: es coneixen com les fades físicament més fortes. Són les que tenen més contacte amb fenòmens naturals, com ara el vent. A banda del color verd que les identifica, les podem reconèixer pels seus desplaçaments extremadament lleugers, com si flotessin a l'aire.




* Fades drianes: són les fades cantaires. Diuen que sovint els seus murmuris es poden confondre amb el soroll que fa el vent quan bufa entre les fulles dels arbres on elles viuen.


* Fades de mà blanca: són les fades més boniques de les que mai s'ha parlat, però també son les més difícils de veure. Segons expliquen les llegendes, les persones que han arribat a veure-les han embogit a causa de la seva bellesa.

REFRANYS METEROLÒGICS.

El gall, els estels i els sol son els rellotges.

(sempre passa a la mateixa hora)

Quan canta molt el gall, aigua s'apropa.

Cel roig al matí, pluja en cami.

Plou però per lo que plou, plou poc.

(plou normal, però tendria que ploure més)

Al juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny

(al junny no plou, i si plou, les gotes són grosses.)
Al maig, cada dia un raig.

(al maig cada dia fa sol)
Aigua de març, herba als sembrats.

( si plou al maig hi haurà herba als sembrats)
El sol de març porta refredats.

(Si fa sol per març et custiparàs)
Boira a la muntanya, pastor a la cabanya.

(Si hi ha boira el pastor no surt de casa.)
Mai plou a gust de tothom

(Mai plou quan tothom vol)

Març ventós, abril plujós

EL VENT

Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals

Un poema molt curiós hehehe, crec que a ningú li agrada el vent, bé a mi m'agrada si estic davall un sòtil, fa temps em varen dir que el vent transtornava i crec que transtorna perquè t'estresses quan el vent bufa i et descoloqui el pèl o la bufanda, etc... Crec que molesta més el vent a les nines que no als nins.

Vent
(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

TEMPS AL TEMPS

Aquí un poema de Carolina Ibac, que tracta sobre la vida. En aquest poema pareix que parla de la vida d' una persona major. De vida només n'hi ha una i l' hem de saber disfrutar enn tot moment.

Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.

I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.

Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.

Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.

I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.

Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.

El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.

Hi havia una vegada un nin que es nomia Xisco, tenia 6 anys. Un dia va anar a dinar a casa del seu millor amic en Tomàs, quan van entrar al jardí dalenter de la casa, van veure a la porta un paquet vermell amb un llaç de color blanc, ells dos van vomençar a correr cap al regal per a veure de qui era i per aqui era, en Tomàs es va dur una gran sorpresa cuan va veure el seu nom a la targueta del paquet. Varen decidir obrir el regal, i quina sorpresa més gran es va dur en Tomàs, quan va obrir el regal. En aquell moment en Xisco estava al labavo rentant-se les mans, i en Tomàs li cridava Xisco, Xiscoooo, vina corr vina, mira quina cosseta més guapa i simpàtica, en Xisco va anar correnssos cap a la cuina que era on estava en Tomàs amb el regal, i abans de arribar a la cuina un quisso s'enfilà a les cames d'en Xisco, li va encantar el cusset que li varen regalar. Ells dos van passar l' horabaixa pensant un nom per el cusset que al final varen decidir que es nombres Spike. Era l'hora que la mare d'en Xisco el anava a recoir a casa del Tomàs, quan va arribar la mare d'en Xisco, ell ni li va dir Hola, li va començar a dir vull un cusset rapatides vegades, fins que la mare va dir ja vorem fillet, ja vorem... Quan van arribar a casa li va tonar a preguntar i la mare li va dir que no perquè de petita va tenir una mala expariència amb un cà. En Xisco no l'importava que la seva mare no volgues que tengues un cusset.

Ell per el seu compte es va possar a cercar cussets però eren molt grans per poder-los amagar a la seva habitació. Va passar mesos i mesos cercant un cusset, i de cada dia ell es posava més trist perquè no trobava cap cusset que aniguès bé per a ell. Quan va tornar en Xisco a casa, la mare li va preguntar de a on venia i ell li va contestar malement, la mare el va agafar del braç i li va preguntar perque li parla malement si aixó es la pregunta que et faig quan arribes a casa... En Xisco va decitir contar-li el que li passava, que cercava un cusset de amagades perque el seu amic en té un, i desde que té el ca ell es sent sol perquè en Tomàs ja no li feia cas, i per aquell motiu vulia un cusset. La mare li va dir que per això no es preucupès més perqué en Tomàs no era l'unic nin del poble. Desde aquell ençà el nin els horabaixes sortia tot sòl i anava a passetjar per el bosc que hi havia al darrera de la seva casa i allà ell es seia devora el llac i es posava a plorar perquè no tenia amics i ès sentia molt sol. Va sentir una dolça veu que li demanà perquè plores? i el nin li va contestar: El que passa es que hem sento molt sol, perquè el meu millor amic té un cusset petit i a jo ja no hem presta atenció... i cada vegada que el vaig a veure passa de jo i es possa a jugar amb el cusset. I li vaig demanar a la meva mare per tenir un cusset i em va dir que no perquè va tenir una mala experiència amb un cà. I la al·lota li va dir a mi també me passa el mataix però tu tens la sort que el teu amic passa de tu, però jo..., jo... ni tenc amics... li va contar el perquè no tenia amics i era perque no era una nina com tote les altres... era una hada, i per les petites diferències que tenia els joves de la seva edad no la acceptaven, i en Xisco li va contestar que el físic no importava per a tenir una amistad. En Xisco li va sebre molt de greu que ella ni tans sols tengues una amistat i ell li va oferir la seva amistad.

De llevó ençà en Xisco i na Breena cada dia quedaven i anavena fer voltes per el bosc, i poc a poc anven coneixent-se de cada dia més, fins que un dia na Breena li va dir per anar a casa seva... en Xisco li va dir encantat de venir a casa teva, vull coneixer a la teva familia. De cami a la casa de la seva amiga, Breena li contava que tenia una moixeta, que ja era major, que no li quedava molt de temps de vida. Per aquest motiu Breena va dur a nen Xisco a casa seva per ensenyar-li la moixeta perque era algo molt especial, havia conviscut tota la vida amb ella la moixeta es deia Elga. Quan van arribar a la casa de Breena, era una casa un poc més diferent que la d'en Xisco, la casa era dins un arbre, van entrar i per dedins la casa era espactacular, van anar directament a la habitació de na Breena per anar a veure la moixeta, n'Elga era una moixa de color negre amb uns ulls de color taronge molt intens, tenia 100 anys, en Xisco li va estrenyar molt que un moix tengues 100 anys, però bé, ell sabia que na Breena era hada i tenia pols màgica. Na Breena li va dir a n'en Xisco a veure si li podia fer el favor de cercar un moix, per poder fer cria i tenir moixets petits.

En Xisco es va passar cercant un moix durant mesos i mesos... i no hi havia manera de trobar algú, en Xisco es sentia desecionat per a no a

Cançó del cavaller Sant Jordi

Ara toca Sant Jordi... És una festa molt antiga, la tradició era que a les dones se'ls regalava una rosa i als homes un llibre.

Cançó del cavaller Sant Jordi
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,
tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.

-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;

roses enceses que esclaten
talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.

Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca
corre el cavall.

Aquest poema ens conta la història de Sant Jordi, en Jordi va anar a salvar la jove i per a fer-ho va haver de matar el drac amb una espasa i la sang que li va sortir es va convertir en una rosa ben vermella.


EN PROSA




Damunt el cel veig un drac brodat de foc, un drac que guarda una jove en estrany lloc. Sos cabells creixen i creixen per dins l'espai. El drac no la deixa viure, ni ara ni mai. La jove porta un vestit color de nard; sobre la tela, pintades, tres flors de card. A la punta dels cabells llenques de lluna resplendeixen dins la nit una per una. Ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jovençà valerós en un cavall. Travessa els llargs sementers, la nit fa por, una por fonda que crema l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. -No temeu, estelets, no, no temeu ara, que jo no tenc gens de por, vull dar la cara. El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas. -Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! -No temeu, que dins les mans tenc una daga. Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga. -Cavaller, cavalleret, vés-te'n a casa. -A casa, no hi vull anar sense la dama. A casa, no m'hi envieu, que ella em reclama. El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, -el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no atura aquell guerrer. Les espasades sobre el coll de l'enemic cauen fiblades. I el firmament s'omple de sang, roja és la nit; roses enceses que esclaten talment un crit. Sobre la fosca dels parpres el drac és mort. Quan repiquin les campanes que toquin fort. Que repiquin nit i dia que és bon treball. Pels sementers de la fosca corre el cavall.

ARA JA ENS TOCA A NOSALTRES FER L'EXPLICACIÓ ALS DE 2n ESO...

QUÈ ÈS LA VIOLÈNCIA?

Quan parlem de volència segurament les primeres paraules que ens venen al cap son “pallissa”, “assassinat” o “guerra”. La violència es un concepte realment molt més ampli.i que té a veure amb la forma en que ens expressem les persones. Les nostres formes de pensar, els sentiments, els medis de comunicació, la cultura, l'estructura de la societat, el nostre entron, la manera en que ens relacionem amb els altres...

VIOLÈNCIA: tot allò que essent evitable, impedeix o obstaculitza el desenvolupament humà. No sols la violència directe ( física, verbal, psicològica), sino també la denomina violència estructural i la violencia cultural, dins l'àmbit de la cultura, leditim i/o promogui tant la violència directe com la violència estructural.

AGRESSIVITAT: Tendència a actuar o respondre de forma violenta. La agressivitat també es considera com un istint molt lligat a la supervivència a través de la educaci´´o s'aconsegueix controlar-la.

AGRESSIÓ: Conducte que pretén causar mal. Pot ser consient o inconsient, directe o indirecte. Es dirigeix a una altre persona amb la finalitat de perjudiciar-la, també es pot dirigir a un mateix (autoagressió), manifestació de odi o no acceptació de la pròpia imatge.

TIPUS DE VIOÈNCIA:

Podem diferenciar-la amb 4 tipus de violència:

VIOLÈNCIA EXPRESSIVA O DIRECTE: resposta i reacció provocada per un sentiment. Una de les causes d'aquesta respposta pot èssser (ràbia, odi, ira, còlera...). L'altre causa pot ser deguda a una situació de frustació, el fet de no poder complir les metes o expectatives que ens fixem pot fer que tinguem una reacció agressiva.

VIOLÈNCIA INSTRUMENTAL: En moltes ocasions la violència es ultilitzada, com a medi o recurs per aconseeguir determinats objectius, per mitjà de la força, a trevés de la nostra comunicació verbal o no verbal (burles, amanaces...) o medis encara més violents com per exemple el terrorisme. La violència es utilitzada de forma premeditada per aconseguir un objectiu.

VIOLÈNCIA ESTRUCTURAL: La violència s'expressa a través de diferents mitjans ( ideologia,,

religió, llengua, art, ciència, lleis, medis de comunicació, educació, etc)

PER QUÈ ACTUEM DE FORMA VIOLENTA?

Durant la nostra vida les coses que ens passen i que vivim tant a la família, a l'escola, al gups de companys o a través dels mitjans de comunicació (televisió, internet, revistes, video-jocs...) influeixen en el nostre desenvolupament com a presones.

La violència també sorgeix per la por a allò que és diferent:

-EL RACISME: despreci cal a les persones d'altres races.

-LA XENOFÒBIA: odi a les persones estrengeres.

-L' HOMOFÒBIA: por irracional cap a les persones homosexuals.

-EL SEXISME (violencia de genere): es creu que un sexe te privilegis damunt l'altre.

-POR A LES PERSONES DISCAPASITADES: per desconeixament y por cap aquelles que erroneament es pensa que “no son normals”.

-POR CAP A LES PERSONES QUE PATEIXEN MALALTIES: com en el cas de les persones amb SIDA, moltes vegades el desconeixament de la gent cap a les malalties provoca por i discriminació.

QUÈ ÉS EL BULLYING O ASSETJAMENT ESCOLAR?

Quan parlem de bullying o assetjament escolar ens referim, tipus de situacions o conductes on un apersona o grup malracta intencionalment a una altre persona o grup a través de agressions constants i prolongades en el temps. Les persones que pateixen assatjament escolarnormalment es troben en una situació d'angoixa constant.

Heu de tenir present que el bullying no és un joc. Moltes vegades quan un grup abuda d'algú es justifica dient “tan sols era una broma” o “no li estàvem fent mal”, les persones que pateixen bullying ho passen malement encara que no ho passen malement encara que no ho diguin. Em d'intentar porar-nos en el lloc de les víctimes del bullying per entendre realment el que significa.

DIFERÈNCIA ENTRE VIOLÈNCIA ESCOLAR Y ASSETJAMENT ESCOLAR:

Existeixen diferents tipus de violència dins l'escola ja sigui dirigida a professors com a alumnes que ocorrin de forma puntual o en ocasions. Les principals diferència d'aquests tipus de situacions violentes amb el bullying, és la indefensió que pateix la víctima, que no troba escapatòria degut al poder que exerceix la persona o grup obusador.

Les caractraristiques principals de l'assatjament escolar son:

• la repetició de les accions agressives.

  

• La inteció de fer mal.

• Les escasses possibilitats que té la víctima d'escapar de la situcaió de assatjament.

• La víctima es sent indefensa degut a l'abús de poder que exerceixen sobre ell o ella

• Es tracta d'un conflicte entre dues parts amb interesos contraposats.

• Es construeix en el dia a dia les ralacions entre membres d'un centre.

• El fet de viure en un entorn que tolera el maltractament, pot suposar greus conseqüències per a tots els implicats.

Tipus de conductes violentes relacionades amb el bullying:

MALTRACTAMENT FÍSIC: cops de puny, cosses, llançar objectes, robatoris, rompre alguna cosa de les pertinences de la víctima.

MALTRACTAMENT VERBAL: Insults, burles, ridiculitzacions... No fa falta contacta físic per der mal a un altre persona.

EXCLUSIÓ/AÏLLAMENT SOCIAL: el fet d'apartar o marginar algú també és violència. Tothom necessita relacionar-se per a poder desenvolupar-se com a persona.

MALTRACTAMENT PSICOLÒGIC: gestos de despreci, la manipulació menysprear als altres... Hi ha fets o conductes més subtils que poden afectar molt al es persones.

QUINES CONCEQÜÈNCIES POT TENIR?

En la majoria dels casos es pot produir greu mal psicològic i emocional tant el les victimes com en els agressors. En molts casos les persones que es veuen implicades o pateixen bullying poden arribar a necessitar ajuda psicològica. Casos més greus s'han arribat a produïr suïcidis o reaccions violentes molt greus.

BULLYING RACISTA/ SEXUAL/ HOMÒFOB...

Les victimes del bullying solen estar en una situació indefensa degut a l'abús de poder d'un altre grup. Les persones que pateixen bullying son aquelles que tenen una personalitat més tímida, que segueixen més les normes del centre i el que els manen els professors, o que tenen una imatge diferent de la resta de les persones de la classe.

COM PUC DETECTAR QUE ES PRDUEIX BULLYING?

Algunes vegades pot ser més dificil de detectar. De totes formes hi ha algunes coses que ens poden indicar els casos de bullying:

• marques de cops o arrapinyades sense motiu aparent.

• roba espatllada.

  

• objectes danyats o que no apareixen.

• mal de cap o panxa sensa causa clara.

• llàgrimes o depressió.

• renunciar anar a l'escola a anar a jugar amb els amics o amigues.

• Empitjorar les notes acadèmiques.

• Peticions de doblers sense motius aparents.